Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Rogelio Groba Groba
Música
Director i compositor gallec, germà de Miguel Groba.
Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a més, fundador…
Emilio Moreno Aguado
Música
Violinista i director castellà, germà de José Miguel Moreno.
Es formà amb el seu pare, i posteriorment ho feu amb E García Marco i al Conservatori de Madrid També estudià filosofia i musicologia a les universitats de Madrid i Barcelona, i després a la Schola Cantorum Basilensis, on fou deixeble de Jaap Schröder Ha fet una eminent carrera de solista -és viola principal de l’Orquestra del Segle XVIII d’Amsterdam-, i ha dirigit nombroses orquestres barroques arreu del món La seva especialitat és la música hispànica dels segles XVII i XVIII, sobre la qual ha publicat diversos estudis Ha estat professor al Conservatori de Granollers i a la Universitat de…
Amanci Amorós i Sirvent
Música
Compositor valencià.
Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia Complement…
Miquel Asins i Arbó
Música
Compositor català.
Vida Es formà musicalment a Barcelona i desenvolupà una intensa activitat com a director de bandes i professor del Conservatori de Madrid Fou precisament en el gènere de la música per a banda on més destacà, amb la creació d’algunes obres que gaudeixen de força popularitat, especialment al País Valencià, com ara les suites A la lluna de València 1979 i la Noche de San Juan 1990 També és autor de diverses bandes sonores, entre les quals sobresurten les de La ciudad perdida M Alexandre i R Torrecillo 1954 i Plácido L García Berlanga 1961 Bibliografia Acker, Yolanda…
Benet Ricard
Música
Compositor català.
Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus
Aurora Buades
Música
Mezzosoprano valenciana.
Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930
Matilde Revenga Pérez-Lara
Música
Soprano valenciana.
Estudià música i cant a València i posteriorment amplià la seva formació a Madrid El 1920 debutà al Teatro Real amb Lohengrin , de R Wagner, i poc després fou contractada per a cantar en diversos teatres d’Itàlia, especialment a Palerm Desenvolupà una intensa carrera repartida entre teatres italians i de Madrid Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, decidí retirar-se dels escenaris Actuà moltes vegades al Gran Teatre del Liceu i sovint fou parella artística de Miguel Fleta, amb qui el 1933 protagonitzà la pellícula Miguelón , d’Adolfo Aznar i H Behrendt, sobre una sarsuela de…
Pedro Guerrero
Música
Compositor andalús.
Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus
Mateu Valdovín
Música
Compositor, baixonista i mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel…
Fermín de Arizmendi
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
Dugué a terme la seva formació musical sota el mestratge de Miguel de Ambiela a la catedral de Toledo, d’on fou cantor de la capella de música entre el 1705 i el 1714 El 1713 fou nomenat "ajudant de melodia" del mestre de capella, amb l’obligació d’ensenyar cant als seus companys més joves L’1 de setembre de 1714 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila, vacant per la mort de Juan Cedazo, i romangué en el càrrec fins al final de la seva vida Algunes obres d’Arizmendi es conserven a Àvila i al monestir d’El Escorial