Resultats de la cerca

Treballà amb Ch Barnet 1947 i C Basie 1948-51 Del 1951 al 1959 formà part de l’orquestra de D Ellington i parallelament enregistrà àlbums amb temes propis, entre els quals Swahili 1955 i Serenade to a Bus Seat 1957 Durant els anys seixanta fou contractat per la cadena NBC i es convertí en un membre de Tonight Show Orchestra 1962-72 Així mateix, collaborà amb músics com Oscar Peterson, amb qui gravà Trio Plus One 1964, i Bob Brookmeyer, amb el qual formà un quintet i enregistrà Tonight 1964 A partir dels setanta es presentà com a solista en els principals festivals i clubs del món Entre molts…

D’infant, estudià piano i violí i més tard continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Wilberforce A partir del 1948 fou saxofonista de l’orquestra d’Earl Hines abans d’entrar a la de Count Basie el 1951, de la qual fou membre fins el 1955 A partir d’aquesta data s’establí com a arranjador independent i treballà per a músics com Count Basie, Dizzy Gillespie, Tommy Dorsey i Harry James Dels anys setanta endavant treballà a les diverses formacions creades per Clark Terry El 1979 s’installà a Copenhaguen i treballà amb músics locals i visitants, al mateix temps que organitzà el seu…

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…

Estudià cant a Nova York amb FSt Leger i D Ferro, i el 1970 debutà amb la New York City Opera com a Pelléas, paper que originalment fou concebut per a baríton L’any 1974 cantà a Washington Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi, i un any més tard es presentà com a Guglielmo Così fan tutte al Metropolitan de Nova York A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que l’ha dut a actuar, amb gran èxit de públic i crítica, a la Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, les òperes de Chicago i San Francisco o el Festival de Glyndebourne El seu ampli repertori inclou títols de…

S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició, tasca que…

Vida Era membre d’una família de músics d’església La primera notícia sobre la seva trajectòria professional es refereix a la feina que dugué a terme com a instructor del cor de la catedral de Worcester, cap al 1596 Algun temps més tard ocupà una plaça d’organista en aquesta mateixa catedral, fins l’any 1646 Al mateix temps era actiu a Londres, on probablement estudià amb William Byrd en 1594-96 Pot ser considerat el darrer seguidor de l’estil polifònic de Byrd La seva presència a Londres està provada pel fet que Thomas Morley inclogué un dels madrigals de Tomkins en la collecció antològica…

Tot i que rebé formació musical des de molt jove, decidí dedicar-se a l’enginyeria Més tard, però, una sèrie d’audicions de l’Orquestra Simfònica de Boston i els consells del seu amic i músic Rudolph Gott feren que s’inclinés cap a la música Llavors es traslladà a Boston, on estudià primer amb GW Chadwick i després amb E Humperdinck i H Pfitzner a Alemanya 1897-99 De nou als Estats Units 1899 acceptà un càrrec acadèmic a la Universitat de Cornell Minnesota Més tard 1901 decidí fundar la Wa-Wan Press, una editorial dedicada a la publicació de música nord-americana contemporània Crític musical…

De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra Filharmònica de…

Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià els…

Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…