Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Georges Pludermacher
Música
Pianista francès.
La dedicació a la música contemporània ha marcat en gran part la seva trajectòria Fou deixeble de Lucette Descaves i Jacques Féurier al Conservatori de París i assistí als cursos d’estiu de Géza Anda a Zuric Després de ser premiat en un concurs a Lisboa 1968 i en el Concurs Internacional de Piano de Leeds 1969, el 1979 guanyà el Concurs Internacional Géza Anda de Zuric Ha actuat, com a solista, amb directors tan prestigiosos com G Solti, Ch von Dohnányi i P Boulez, i amb conjunts com Domaine Musical i Musique Vivante, amb els quals ha interpretat músics d’altres èpoques -com ara…
Giovanni Zenatello
Música
Tenor italià.
Feu els estudis de cant com a baríton a la seva ciutat natal i debutà a Belluno el 1898 com a Silvio Pagliacci Aviat reorientà la seva carrera com a tenor i el 1899 tornà a cantar la mateixa òpera, ara com a Canio, un paper de tenor Actuà a Lisboa el 1902, i la temporada 1902-03 ho feu al Teatro alla Scala de Milà, on destacà successivament en òperes d’H Berlioz, G Verdi, U Giordano o G Puccini, de qui el 1904 estrenà Madama Butterfly En 1903-10 cantà al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1905 debutà al Covent Garden de Londres Es presentà a Nova York el 1907, origen d’una…
Francisek Wincenty Mirecki
Música
Compositor i pianista polonès.
S’inicià musicalment amb el seu pare, i després fou deixeble de JN Hummel a Viena i de L Cherubini a París Oferí el primer concert de piano a vuit anys Exercí de professor a Milà 1822-26 i a Gènova 1826-38, i efectuà gires de concerts per Lisboa, Anglaterra i França De tornada a Cracòvia, el 1838, hi fundà una Escola de Música i, del 1844 al 1850, dirigí l’Òpera de la ciutat Fou un dels millors pianistes polonesos anteriors a Chopin i la seva gran professionalitat el feu mereixedor d’una gran popularitat No era partidari ni de l’ús del folklore ni de la creació d’una música de…
Lluïsa Bosch i Pagès
Música
Arpista i compositora catalana.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a arpa, com el…
Andreu Goñi i Otermín
Música
Violinista i director probablement valencià.
Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el repertori…
Eusebi Dalmau i Mas
Música
Director català, fill del també director Joan Baptista Dalmau.
Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué…
Alicia Nafé
Música
Mezzosoprano argentina.
Estudià dret i, un cop llicenciada, cursà la carrera de cant al Conservatori Municipal Manuel de Falla i a l’Instituto Nacional de las Artes del Teatro Colón de la seva ciutat natal Més tard, gràcies a una beca, anà a ampliar la seva formació a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Feu les seves primeres aparicions al Teatro Real madrileny i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El seu primer èxit l’obtingué el 1975, a Toledo, amb el Rèquiem de G Verdi Durant els anys següents es presentà a Lisboa, Hong Kong, Buenos Aires i diversos teatres d’òpera alemanys Entre el 1977 i el…
Filippo Galli
Música
Tenor i baix italià.
El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…
Anton Raaf
Música
Tenor alemany.
Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de…
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano valenciana.
Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada…