Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Paul Gilson
Música
Compositor belga.
Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es…
Pere Rabassa
Música
Mestre de capella, teòric i compositor català.
Vida Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Rabassa pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil…
Nicolaus Bruhns
Música
Compositor i organista alemany.
Membre d’una dinastia de músics, després d’estudiar orgue amb el seu pare, es traslladà a Lübeck Slesvig-Holstein l’any 1681 i s’installà a casa del seu oncle, amb qui estudià violí i viola de gamba Rebé lliçons d’orgue i de composició de D Buxtehude, que el considerà l’alumne predilecte És conegut el relat de Johann Mattheson que fa referència a l’habilitat interpretativa de Bruhns Segons Mattheson, era capaç d’intepretar un acompanyament amb el pedaler de l’orgue mentre alhora tocava el violí Treballà com a compositor i violinista a Copenhagen i l’any 1689 ocupà el càrrec d’organista a l’…
Giovanni Battista Martini
Música
Teòric musical, compositor i pedagog italià.
Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…
imitació
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Represa o reproducció d’un tram melòdic en una o diverses veus diferents a la que inicialment l’ha enunciat o exposat.
La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i que és difícil…
Max imilian Reger
Música
Compositor i pedagog alemany.
Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a Hugo Riemann…
Gilles Binchois
Música
Compositor való.
Vida Fou un dels principals noms de la música europea del segle XV i un dels protagonistes, juntament amb Guillaume Dufay i John Dunstable, dels inicis del Renaixement musical Era fill de Jean de Binch, ciutadà de Mons i conseller del duc d’Hainaut Guillem IV i de la seva filla Jacqueline de Bavària Molt probablement rebé la seva primera formació musical com a cantor i organista a Mons, i segurament tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb cercles propers a les corts de França i del ducat de Borgonya amb les quals la ciutat de Mons mantenia estrets vincles La seva primera ocupació…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…
El Maresme
Situació i presentació El Maresme és una de les comarques costaneres del Principat, sens dubte la més abocada a mar, raó per la qual li escau ben plenament el seu nom marítim Tota la comarca és formada per una estreta llenca de terra situada entre la Serralada Litoral i la mar Té una amplada que oscilla entre 5 i 15 km, en línia recta, entre el límit de la carena de la serralada i la riba de la mar la llargada de la costa de la comarca entre Montgat i la desembocadura de la Tordera és aproximadament de 50 km i la superfície total és de 398,91 km 2 Diversos antecedents històrics han dut a…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els…