Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
Magda Tagliaferro
Música
Pianista i professora brasilera.
De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del…
al·leluia
Música
Exclamació d’origen hebraic que significa lloeu Jahvè i que expressa joia i agraïment.
Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta…
Giovanni Battista Draghi
Música
Compositor italià actiu a Anglaterra.
Ara per ara, no se’n coneix res abans de l’època en què s’establí a Londres, juntament amb molts altres músics italians que Carles II feu venir per tal d’estendre l’òpera italiana a Anglaterra i contrarestar d’aquesta manera la influència de l’òpera francesa Hom sap que el 1687 fou nomenat organista del rei i mestre de música de les princeses Collaborà sovint amb els poetes i dramaturgs del país posant música instrumental i cançons a obres teatrals en anglès, i també compongué peces per a les celebracions oficials de la cort fins a l’any 1698, en què Guillem III li concedí una…
Paco Ibáñez
Música
Cantautor valencià d’expressió castellana.
De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda, …
act music
Música
Terme usat a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII per a designar el conjunt de peces instrumentals que acompanyaven la interpretació d’una semiòpera o d’una obra teatral.
El conjunt complet era format per set peces tres interpretades abans que s’aixequés el teló - first music , second music i obertura-, i quatre - act tune - interpretades al final de cada acte, llevat de l’últim
fanfara
Música
Música per a instruments de vent-metall, de vegades acompanyats amb percussió, per a ser tocada en actes cerimonials, per a anunciar l’arribada d’alguna personalitat, o per a iniciar algun acte públic.
També té la mateixa funció en la música militar o en les caceres, com a crit per a iniciar la partida, la retirada, etc Per extensió, passatge de música simfònica o escènica que emula les característiques abans esmentades
escapament
Música
Part de la mecànica del piano que permet al martell desenganxar-se del mecanisme que l’impulsa contra la corda abans que es produeixi l’impacte.
En quedar lliure el martell, aquest fa l’última part del seu recorregut per la pròpia inèrcia, fins a percudir la corda, i no troba cap resistència per a retrocedir fins a la posició inicial Així s’evita que el martell es mantingui en contacte amb la corda o massa a prop mentre la tecla estigui abaixada, impedint la seva lliure vibració Tot i que alguns sistemes molt simplificats han prescindit pràcticament d’aquest mecanisme, ja des dels primers models de B Cristofori s’aplicaren al piano diversos sistemes d’escapament que culminaren en els perfeccionaments introduïts per S Érard amb el nom…
opera seria
Música
Al segle XVIII, tipus d'òpera en què es prescindia dels personatges còmics abans habituals, descartats per llibretistes i compositors en nom del bon gust literari.
Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…
oriscus
Música
Signe neumàtic d’ornamentació que representa una sola nota (neuma).
Sol anar acompanyat d’un altre neuma i la forma d’interpretar-se no és clara L' oriscus constitueix l’element central del salicus i del pressus si s’afegeix abans d’una virga dona lloc al podatus quassus , i si s’afegeix després, a la virga strata
Francesc Costa i Carrera
Música
Violinista.
Estudià al Conservatori de Brusselles amb Alfred Marchot Realitzà diverses gires de concerts arreu d’Europa, Àfrica i Amèrica, com a solista o bé formant part de diverses formacions orquestrals, en especial abans del 1936 Posteriorment s’integrà com a docent a l’Escola Municipal de Música de Barcelona