Resultats de la cerca

L’articulació comprèn tots els aspectes de la veu i els instruments que determinen com és el principi atac i el final de cada nota Els dos extrems possibles en l’articulació són definits per les expressions legato —que indica que no hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— i staccato —segons la qual sí que hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— Entre ambdues indicacions hi ha una gran quantitat de possibilitats intermèdies Pot ser que el tipus d’articulació sigui expressament demanat pel compositor o bé que l’intèrpret n’adopti el més adequat…

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…

La forma catalana equivalent és ’lligat' En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues El legato…

Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic…

Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a dir, el…

Es refereix a la forma d’articulació, és a dir, a l’execució desplegada o successiva de les notes de l’acord en lloc de la simultània

Les característiques d’aquesta acció poden modificar de maneres molt diverses el resultat sonor final La major o menor pressió de l’aire, en els instruments de vent, o de l’arc o dels dits, en els de corda cop d’arc , la major o menor força amb què es premen les tecles en el piano, influeixen directament no tan sols en la dinàmica, sinó també en el timbre, ja que diferències d’aquest tipus determinen una excitació major o menor dels sons harmònics En instruments com l’orgue o el clavicèmbal, en els quals el tipus de pressió sobre les tecles no té una influència en el so, la determinació de l…

Es tracta d’un recurs d’articulació propi del jazz i de les músiques que hi estan relacionades Tots els instruments, especialment els de vent, en fan ús Sovint, per a distingir-les, les ghost notes es representen a la partitura entre parèntesis Ch Parker Au privave © Fototecacat/ Jesús Alises

En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica