Resultats de la cerca

Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per Tiburón Concerts…

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví,…

Format al Conservatori Superior de Música de Madrid, fou deixeble de Fernández de la Mora i de C del Campo, amb els quals estudià piano i composició respectivament Els anys 1923 i 1926 obtingué els premis de composició d’aquest conservatori Membre de l’anomenada Generació del 27, la seva inclinació musical partia, d’una banda, de l’entroncament amb l’ideari nacionalista de Falla i, de l’altra, de la vinculació de la música espanyola amb les noves tendències musicals de l’avantguarda europea El 1936, essent professor d’harmonia al Conservatori Superior de Música de Madrid, es veié…

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant, a l’Òpera…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, i els continuà al Conservatori Nacional Superior de París, on el 1976 obtingué el primer premi de final de carrera A partir d’aleshores estudià música antiga a Viena i Basilea, on tingué com a mestre J Savall Ben aviat passà a formar part de conjunts com el Concentus Musicus de Viena, Hespèrion XX o l’Academy of Ancient Music, i ha estat membre del Quartet Mosaïques, a més de compondre un trio amb P Cohen i E Höbarth El 1984 fundà l’Ensemble Mosaïques i obtingué la plaça de professor de violoncel barroc al…

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren…

Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre…

Fou deixeble de Joan B Pujol i, més tard, de G Mathias al Conservatori de París, on el 1881 obtingué el primer premi de piano Començà la seva trajectòria com a pianista a les sales Érard i Pleyel de París i realitzà nombrosos concerts per Europa i Amèrica Les seves actuacions a Barcelona i Madrid li valgueren crítiques molt elogioses Malgrat els èxits aconseguits com a pianista, el seu gran interès per la pedagogia el portà a deixar de banda els concerts i a exercir com a professor, tasca en la qual obtingué resultats notables Fou un expert en la interpretació dels…