Resultats de la cerca

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"

Entorn del 1750 arribà a París Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760 La seva tasca pedagògica fou molt important En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764 Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule 'Escola de violí' Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un estil clarament…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la catedral de Sant…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments de so…

Fill del també director Erich Kleiber  Estudià música a Buenos Aires, on la seva família s’havia refugiat el 1935 per enfrontament al règim nazi Quan tornaren a Europa, continuà estudiant música, però alternà la seva formació musical amb estudis de química a Zúric El 1953 debutà com a director d’òpera al Theater am Gärtnerplatz de Múnic Posteriorment es presentà a les òperes de Düsseldorf i Duisburg 1958-64, Zúric 1964-66, Stuttgart 1966-68 i Múnic 1968 Entre 1974 i 1976 dirigí a Bayreuth i al Teatro alla Scala de Milà, i del 1968 al 1978 fou director invitat de la Staatsoper de…

Els seus orígens es remunten a la formació coral creada l’any 1935 per un grup d’estudiants de l’Escola de Música de Barcelona interessats per l’obra coral de Bach Després de la Guerra Civil alguns d’aquests estudiants es tornaren a unir i, sota la direcció del mestre Enric Ribó, crearen un cor que tenia per objectiu aprofundir en la subtilesa de la interpretació coral, fet que aconseguí gràcies al treball rigorós i a la gran tasca de recerca que el mestre realitzà en l’estudi de la polifonia Des de la seva primera actuació l’any 1941, el grup realitzà nombroses gires i concerts…

La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…

En el seu passat musical destaca amb força la importància del gènere líric, cultivat ja des del segle XVIII amb les primeres representacions d’opereta italiana i francesa La construcció, el 1829, del Teatre Principal proporcionà a la ciutat un marc incomparable que durant tot el segle XIX acollí la celebració de llargues temporades d’òpera, sempre a càrrec de companyies italianes Ja al segle XX, i sobretot a partir de la crisi econòmica de la dècada dels anys vint, l’activitat operística perdé força, però no desaparegué gràcies a l’Orfeó Maonès, entitat creada el 1890 i que, malgrat la seva…