Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
Stefano Palatchi
Música
Baix català.
Estudià a Barcelona amb M Mayska, J Francisco Puig, G Bechi i E Campogalliani A partir de la temporada 1985-86 actuà en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu i el 1988 es presentà amb personatges més importants en diversos escenaris de l’Estat espanyol Posteriorment ha interpretat en papers destacats al Liceu i així, per exemple, el 1989 participà en l’estrena de Cristóbal Colón , de Ll Balada A l’octubre del 1999 intervingué en les funcions de Turandot que reobriren el coliseu barceloní S’ha presentat amb èxit a la Metropolitan Opera House de Nova York i a l’Òpera de…
Gato Pérez
Música
Cantant, compositor i guitarrista argentí.
Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts…
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es…
Rafael Moragas i Maseras
Periodisme
Música
Periodista i crític musical.
Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de…
,
Ramon Blanchart i Ferrer
Música
Baríton i cantant d’òpera.
Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907 Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…
,
Sau
Música
Grup de pop-rock català creat el 1988 per l’osonenc Pep Sala (guitarra, piano i veu) i el barceloní Carles Sabater (veu).
Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta, amb discos com Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1991 i Junts de nou per primer cop 1994 El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una carrera en solitari i Carles Sabater es dedicà a actuar en obres de teatre musical El 13 de febrer de 1999, Sabater morí d’un atac de cor al final d’un concert Sala ha continuat tot sol la seva carrera musical Bibliografia Complement…
Tradicionàrius
Música
Cicle de música tradicional catalana.
Fou el punt de partida d’una revitalització de la música d’arrel tradicional als Països Catalans a partir del principi dels anys noranta Creat el 1988 per l’Associació Cultural TRAM, una entitat formada per persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana, com ara el músic Jordi Fàbregas, Tradicionàrius ofereix una programació de concerts i balls durant els mesos de gener a març El 1993 TRAM, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, l’ICUB Institut de Cultura de Barcelona i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i…
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…
Carles Grassi
Música
Compositor i oboista català.
Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la…
Lluís Portabella i Ràfols
Música
Promotor musical i mecenes català.
Donà suport constant a tota mena d’iniciatives musicals i tingué un paper decisiu en dues institucions d’importància cabdal el Patronat Pro Música de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu Fundat el 1958, el Patronat Pro Música de Barcelona enriquí el panorama musical barceloní amb unes propostes de gran nivell artístic en el vessant interpretatiu, centrades preferentment en el conreu deliberat d’una línia estètica conservadora Més enllà de les diverses responsabilitats directives que hi assumí -tresorer 1958, director artístic 1969 i president 1977-, Lluís Portabella en fou el…