Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
musicografia
Música
Disciplina l’objectiu de la qual és escriure sobre una temàtica musical generalment ja investigada i publicada.
La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca, divulgar dades i…
musicologia
Música
Entesa com a ciència musical (Musikwissenschaft), és la disciplina acadèmica que s’ocupa d’investigar i reflexionar sobre el fenomen musical en tota la seva extensió i profunditat, en totes les seves manifestacions i derivacions.
Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
René Defossez
Música
Director d’orquestra belga.
Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica
Hans Goverts
Música
Clavecinista holandès.
Es matriculà al Conservatori de la Haia per estudiar piano i es diplomà en aquesta disciplina l’any 1953 Millorà la tècnica i els coneixements al Conservatori de Música de París amb Marguerite Long Interessat cada vegada més pel clavicèmbal, es perfeccionà en aquest instrument amb Robert Veyron-Lacroix i Eduard Muller Des del 1967 impartí classes a la Schola Cantorum Basiliensis És considerat un dels clavecinistes més importants dels Països Baixos
Recerca Musicològica
Música
Revista de musicologia, òrgan de l’Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fundada el 1981, ha publicat tretze números fins el 2002, sobretot dedicats a la musicologia catalana i a la temàtica internacional d’aquesta disciplina Els articles, escrits majoritàriament en català, però també en castellà, anglès, francès i italià, han estat realitzats amb la collaboració de diversos especialistes nacionals i estrangers, i el seu conjunt totalitza 2 996 pàgines Cada volum conté els resums dels articles en anglès, francès i alemany Francesc Bonastre i Bertran n’és el director
José Mozart de Araújo
Música
Musicòleg brasiler.
Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"
Joseph Lauber
Música
Compositor i pianista suís.
Format inicialment en la disciplina del piano, posteriorment estudià composició a París amb J Massenet Fou director de diferents formacions corals i organista Professor del Conservatori de Zuric 1897-1901, abandonà aquest càrrec en ésser designat director de l’Orquestra del Gran Teatre de Ginebra El 1907 fou nomenat professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Impulsor de diferents cursos de direcció coral, el 1941 rebé un doctorat honoris causa per la Universitat de Neuchâtel En el catàleg de la seva obra hi ha oratoris, música orquestral i música de cambra
Juan Bermudo
Música
Teòric andalús.
Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga ma laltia el feu retornar a la música Els seus principals llibres són Arte tripharia 1550 i Declaración de instrumentos musicales 1555 El darrer, a més de les imprescindibles disquisicions teòriques, conté dades abundants de caràcter pràctic i és una font d’informació capital sobre la música del segle XVI a la Península Alhora inclou diverses composicions originals per a…
Gaspar de Aguilar
Música
Teòric musical castellà.
Actiu durant la primera meitat del segle XVI, fou l’autor del tractat Arte de principios de canto llano 1530-37, segurament amb una edició anterior de la qual no s’ha conservat cap exemplar El llibre, l’única obra coneguda d’aquest autor, és un tractat convencional sobre la teoria del cant pla Dividit en capítols molt breus, tracta sobre tots els temes fonamentals d’aquesta disciplina, però evita introduir-ne d’altres L’autor demostra conèixer els escrits de teòrics contemporanis, tant de la Península Ibèrica J de Espinosa, F Tovar com italians F Gaffurius, L Fogliano, Marchetto da…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina