Resultats de la cerca

Fou deixeble de F Corder a la Royal Academy of Music de Londres La seva òpera Caedmar , estrenada el 1892 al Crystal Palace, l’erigí com un dels exponents de l’anomenat "renaixement musical anglès" S’interessà pels compositors anglesos contemporanis i en moltes ocasions dirigí obres de ChH Parry, E Elgar i ChV Stanford Successor d’E Elgar com a professor a la Universitat de Birmingham, hi restà del 1908 al 1933 i parallelament compongué una extensa obra musical influïda pels aspectes més tradicionals del llenguatge musical de R Wagner i R Strauss La música de Bantock, però, s’allunya del…

Vida Rebé la primera educació musical a la Magnus Song School de Newark A l’edat de deu anys ingressà com a cantor a la capella reial, en el període de la Restauració de Carles II Sota la tutela del compositor i organista anglès Christopher Gibbons, progressà de tal manera en el seu aprenentatge musical que l’any 1668 fou proposat per a ocupar el càrrec d’organista de l’abadia de Westminster A partir d’aquell moment compaginà la tasca d’organista i compositor amb altres ocupacions, com la de master of the children de la capella reial i la de master of choristers de la catedral de Saint Paul…

Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Vida Un dels compositors romàntics més destacats, aliè al Grup dels Cinc de MA Balakirev, i més proper a la música occidental que no pas a la manifestació musical nacionalista No obstant això, ell es veia com a creador de música russa pel fet que s’inspirava en el cant popular i que la seva expressió estava impregnada de trets típicament nacionals Les seves composicions es distingiren per un pregon lirisme, la cerca d’una línia melòdica bella i emocional i una gran destresa en l’orquestració Fill d’un enginyer de mines, la seva mare l’influí de manera molt marcada, i fou ella qui li inculcà…

Mestre i estudiants, Lo somni de Joan Joan JGassull, València, 1497 BUV / GC A l’alta edat mitjana els centres de l’alta cultura estigueren vinculats als monestirs i a alguna catedral important, fins que el desenvolupament de la vida urbana, sobretot a partir del segle XI, tragué el protagonisme cultural que fins aleshores havien tingut els monestirs Les ciutats esdevingueren els grans centres difusors de cultura, especialment aquelles que comptaven amb una llarga tradició d’escoles catedralícies o episcopals, i, en alguns casos —sobretot en el nord d’Itàlia—, municipals Les noves necessitats…

Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…

Ban de l’alcalde de Girona sobre l’obligatorietat del vot, 11-11-1954 AHCG / JSC Des de la perspectiva del règim franquista, la fi dels anys quaranta comportà la gradual superació de l’ostracisme a què s’havia vist reduït després del 1945 En la mesura que l’esclat de la guerra freda havia transmutat Franco de vestigi del feixisme vençut en pioner de l’anticomunisme occidental, a partir dels anys 1949-50 començaren a arribar a Madrid senyals de la rehabilitació internacional del Caudillo préstecs de la gran banca nord-americana, aixecament de les sancions morals de l’ONU, retorn d’ambaixadors…

El context De “senyor emperador de Spanya” fou saludat Ferran II pel seu batlle general a València, Dídac de Torres, en un parallelisme més que tancat amb la salutació del notari arxiver Pere Miquel Carbonell —“senyor Rey e príncipe de las Spanyas”—, alhora que el canonge de Girona Andreu Alfonsello creia veure en el nou regnat l’inici de “l’imperi de les Espanyes”, i fins i tot el cardenal Joan Margarit i de Pau, en la dedicatòria del Paralipomenon Hispaniae libri decem , recordà en l’esdeveniment de la unió de corones del 1479 els vincles de les dues Hispànies —Citerior i Ulterior— Els…