Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
forma lent-ràpid
Música
Forma constituïda per dos moviments, un primer de tempo lent i un segon de tempo ràpid, que mantenen una relació de complementarietat.
Encara que els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi , com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior És el cas del ' pasamezzo i saltarello ', la ' pavana i gallarda', la ' sarabande i double ', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro '
Répertoire International de Littérature Musicale
Música
Organització per a l’elaboració d’una bibliografia internacional d’escrits científics sobre música i disciplines que s’hi relacionen.
Eina fonamental per a la recerca en música, proporciona informació sobre la bibliografia més recent en totes les llengües Creat l’any 1966, té la seu a la Graduate School de la City University of New York Es concebé seguint l’exemple de projectes similars que ja existien per a altres disciplines, com el RILA Répertoire International de la Littérature de l’Art El seu naixement i la seva història estan lligats al del projecte RISM El seu primer editor fou Barry S Brook i actualment ho és Barbara Dobbs Mackenzie Classificada per temes, aquesta bibliografia inclou títols originals, títols…
Répertoire International des Sources Musicales
Música
Repertori internacional que pretén catalogar i dur a terme un estudi crític de totes les fonts historicomusicals, impreses i manuscrites, que existeixen al món.
És un projecte sense ànim de lucre, amb la finalitat de servir els resultats de la investigació a la comunitat científica internacional Actualment, la redacció central es troba a Frankfurt, des d’on es coordinen els treballs autònoms de més de trenta països associats Afavorit per la Societat Internacional de Musicologia SIM i l’Associació Internacional de Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació Musical AIBM, els seus treballs es divideixen en tres sèries Sèrie A amb els subapartats A/I -Impresos musicals fins el 1800- i A/II -Manuscrits musicals 1600-1850-, Sèrie B…
música ètnica
Música
Generalment s’entén per música ètnica la pròpia de societats no occidentals, sigui de caràcter culte (música culta) o popular (música popular), i també la música europea, o de procedència europea, de caràcter tradicional i identificada preponderantment amb els àmbits rurals (músicatradicional, música folklòrica).
Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als…
música de Madagascar
Música
Música desenvolupada a Madagascar.
Els malgaixos són l’ètnia més nombrosa, si bé també hi ha minories de xinesos, indis i àrabs Entre els nombrosos pobles malgaixos cal citar els merines i els betsileos, agricultors de cultura indonèsia que ocupen l’altiplà central de l’illa els sakalaves, de tradicions africanes, que pesquen i pasturen els seus ramats a les zones sud i oest de l’illa i els tanales i els betsimisarakes, que amb una cultura híbrida entre les tradicions africanes i les asiàtiques ocupen la costa est Al segle XI, Madagascar entrà en contacte amb el món musulmà, la influència cultural del qual s’ha mantingut…
L’“estat de benestar”
Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…
Dos models de reconversió: la tèxtil llanera i la SEAT
Manifestació unitària del sector tèxtil, Barcelona, JSoteras, octubre del 1977 AJS D’entre els nombrosos casos de reconversió industrial que es van produir a Catalunya, se n’han escollit dos —el de l’àmbit tèxtil llaner i el de la SEAT— que semblen significatius, tant per les característiques de les empreses implicades com pel fet que es realitzaren amb mitjans molt diversos, a causa de les seves peculiaritats La producció de filats i teixits de llana havia estat un dels grans sectors tradicionals de la indústria catalana, amb una forta concentració de les seves activitats a les àrees de…
Associació de Música Contemporània de Barcelona
Música
Associació constituïda a Barcelona el 1928 com a conseqüència de l’acceptació per part de la Societat Internacional per a la Música Contemporània (SIMC) de dos comitès completament autònoms a la secció nacional espanyola: l’un a Barcelona, al qual s’havien de dirigir tots els compositors residents a Catalunya, València i les Illes, i l’altre a Madrid, al qual es dirigirien els compositors de la resta d’Espanya.
Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A la primavera del 1936 organitzà a…
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
Interpretacions del megalitisme
Dolmen conegut com Pedra Gentil, Vallgorguina, ~III millenni aC RM La utilització de grans mega pedres lithos en la construcció és un fenomen que pot observar-se tant en el si de les primeres comunitats agropecuàries dòlmens, menhirs com en les societats històriques muralles, edificis públics El tret social bàsic i comú al llarg dels temps per al desenvolupament de l'arquitectura megalítica no és altre que la necessitat de la cooperació i participació organitzada d'un grup d'individus per poder dur-la a terme Tanmateix, la investigació moderna ha reservat el terme "megalític" per a…