Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
El bronze d'Àscul
Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del…
Metal·lúrgia del bronze i metal·lúrgia del ferro
Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador…
entorxat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Revestiment en espiral al voltant d’una corda, anomenada ànima, per a augmentar-ne el pes i el diàmetre.
Aquest revestiment, fet amb una altra corda més prima o més gruixuda que la interior, pot ser del mateix material que aquesta o bé d’altres molt diversos llautó, bronze, seda, plata L’entorxat permet augmentar el pes de la corda sense modificar excessivament la seva elasticitat i obtenir sons més greus sense haver-la d’allargar o tensar excessivament
cascavell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també picarol, consistent en una cavitat esfèrica buida, amb una o més obertures, que una boleta o bocí de ferro (o altre material) de lliure moviment a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació,…
cròtals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical idiòfon format per dos disquets metàl·lics còncaus.
Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels…
Josep Colomer i Ribera
Música
Tenorista català.
Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat A més d’excellir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més tard, a la seva vila nadiua, Vidreres…
Eliso Virsaladze
Música
Pianista georgiana.
És una de les figures més destacades de la seva generació Estudià al Conservatori de Tbilisi amb Anastasia Virsaladze El 1961 guanyà el primer premi del Concurs d’Intèrprets Soviètics, el 1962 la medalla de bronze en el Concurs Cajkovskij de Moscou i el 1966 el primer premi del Concurs Robert Schumann de Leipzig El 1981 debutà a l’Elizabeth Hall de Londres i aquell mateix any actuà amb la Reial Orquestra Filharmònica sota la direcció de J Temirkanov La temporada 1983-84 realitzà una gira per la Gran Bretanya amb l’Orquestra Simfònica de la Unió Soviètica i en 1987-88 ho feu amb…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
sistre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en…
campanòleg
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes tubulars…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina