Resultats de la cerca

De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat

L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…

La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…

Estudià cant al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, on fou deixebla de D Pérez Posteriorment amplià la seva formació amb I Penagos i M Zanetti a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Després d’haver guanyat diversos premis, l’any 1994 debutà com a Abigaille Nabucco a Palma i inicià una trajectòria que l’ha dut a Bilbao Hamburg, Munic, Marsella, Buenos Aires, Florència, etc, a més del Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 2000 protagonitzà en aquesta sala la polèmica versió d' Un ballo in maschera , dirigida escènicament per C Bieito, i el 2001 intervingué en la mateixa…

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri, portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de València

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…

Estudià al Conservatori de València, i continuà la seva formació amb Alain Marion i Raymond Guiot al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Es perfeccionà a la Universitat de Bloomington Estats Units, amb Peter Lloyd, i a la Royal Academy of Music de Londres, amb William Bennett Obtingué els primers premis del Concurs Nacional de Joventuts Musicals de Música de Cambra i Solista, així com el primer premi de la Woodwinds Competition de la Universitat de Bloomington Com a solista ha collaborat amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, la Simfònica de Jerusalem, Hallé de Manchester i…

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930