Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Salvador Vidal
Música
Organista, mestre de capella i compositor català.
S’inicià en el món musical a la seva ciutat natal, on estudià solfeig, orgue i composició El 1835 exercí com a organista a Sallent D’allí passà a Osca, on feu estudis religiosos El 1843 fou nomenat organista de Cervera, i des del 1862 hi fou també el mestre de capella La seva producció musical és de tipus religiós i comprèn misses, dos Stabat mater , Les Set Paraules , i obres de tipus devocional, com ara goigs, rosaris i trisagis La seva obra fou ben preuada en el seu temps, i diferents composicions seves es troben disperses per arxius catalans
Rodrigo de Ceballos
Música
Compositor andalús.
Segurament es formà a la catedral de Sevilla El 1556 és documentat com a assistent del mestre de capella de la catedral de Còrdova, Alonso de Vieras, a qui succeí un any més tard Des del 1561 ocupà el lloc de mestre de capella de la Capilla Real de Granada El 1572 fou nomenat capellán real La seva producció musical fou molt valorada a l’època, com ho proven les abundants còpies manuscrites de les seves composicions que es troben disperses per tota la Península i també a Llatinoamèrica La seva obra conservada inclou més de cinquanta motets, tres misses, magníficats, himnes i algunes…
Josep Rosés
Música
Organista i mestre de capella català.
El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble seu, com…
Albert Magne
Música
Teòleg i teòric musical alemany.
Cap al 1222 ingressà a l’orde dominicà a Pàdua, on rebé la seva formació Ensenyà a l’Estudi General de Colònia i tingué Tomàs d’Aquino com a deixeble Fou canonitzat el 1931 Les seves referències a la música es troben disperses en els seus escrits i són destacables els seus comentaris sobre la Política d’Aristòtil Per a ell, la música acomplia tres funcions era lúdica, servia per a purificar i també recreava l’esperit Albert assegurà, avançant-se a la seva època, que cantant i fins i tot ballant es podia arribar a expressar els sentiments Un catàleg del segle XV li atribueix el…
Robert Johnson
Música
Compositor i llaütista anglès.
El 1596 entrà al servei de George Carey El 1604 fou nomenat llaütista del rei Jaume I, càrrec que ocupà fins a la seva mort, i el 1611 figurava entre els músics al servei del príncep Enric El 1625 Carles I el refermà en el seu càrrec La seva relació amb el món teatral començà el 1607 Com a músic reial participà en mascarades i obres per als teatres Globe i Blackfriars Escriví cançons per a un nombre elevat d’obres teatrals, entre les quals The Tempest , de Shakespeare, el 1611, i altres de J Webster, F Beaumont i J Fletcher També participà amb Ben Jonson en la composició i interpretació de…
Francesc Andreví i Castellar
Música
Compositor i prevere.
Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la catedral de Sogorb 1808-14, Santa Maria del Mar de Barcelona 1814-19, la catedral de València…
,
música de Màlaga
Música
Música desenvolupada a Màlaga (Andalusia).
Fundada pels fenicis, el 714 caigué sota el domini àrab A partir del segle X visqué un període de gran esplendor cultural Ocupada pels Reis Catòlics el 1487, es convertí en el principal port de la flota castellana a la Mediterrània Després d’un període de decadència que durà tot el segle XVII, al XVIII començà una etapa de recuperació econòmica gràcies al comerç amb el continent americà Es conserven notícies disperses sobre una rica vida musical durant el període de domini àrab, esplendor cultural que Màlaga no tornà a viure mai més Als segles XVII i XVIII és coneguda la presència d’una…
Francesc Taverna-Bech
Música
Compositor i crític musical.
Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino , Revista Musical Catalana i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…
,
Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…