Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Gabriel Capdebós
Música
Orguener i clergue català.
Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de set contres de peu També a…
Gabriel de Texerana
Música
Poeta i compositor castellà.
Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’…
Gabriel Manalt i Domènech
Música
Cristianisme
Músic i sacerdot.
El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…
,
Peter Gabriel
Música
Compositor i intèrpret de rock anglès.
Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva…
Gabriel Bacquier
Música
Baríton francès.
Estudià al Conservatori de París Després d’haver estat membre integrant de la companyia de J Beckmans 1950-52, debutà al Teatre de la Monnaie de Brusselles, amb el paper titular d' El barber de Sevilla de Rossini L’any 1960 s’imposà al Festival d’Ais de Provença amb el personatge de Don Giovanni, de l’òpera de Mozart, que interpretà novament en successives edicions de la prestigiosa manifestació musical d’aquesta ciutat Els seus èxits es repetiren als teatres d’Europa i dels EUA més importants Viena, Milà, Londres, Nova York o el Festival de Glyndebourne aplaudiren les seves actuacions, que…
Gabriel Pierné
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano, cançons, oratoris…
Gabriel Argany
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu entre el 1688 i el 1716.
Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…
Gabriel Gálvez
Música
Compositor castellà.
Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que serví com a…
Gabriel Terrassa
Música
Organista català, actiu al final del segle XV i principi del XVI.
Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou Joan Ferrer
Gabriel Chmura
Música
Director d’orquestra israelià d’origen polonès.
La seva família s’installà a Israel el 1957 Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Tel-Aviv 1964-68, i després amplià la seva formació a Siena i a Viena, on estudià amb Hans Swarowsky Fou guardonat en diferents concursos, entre els quals el Karajan de Berlín 1971 i el Cantinelli de Composició de la Scala de Milà 1971 Debutà molt jove, i fou contractat per a dirigir importants formacions orquestrals El 1974 fou nomenat director general de música d’Aquisgrà, càrrec que ocupà fins el 1983 Després treballà a Múnic, on dirigí les òperes Otello , de Verdi, i Carmen , de Bizet Al Liceu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina