Resultats de la cerca

Vida Fill del músic i director de la banda de Sueca  Emilio Serrano y Ruiz , a dotze anys tocava el violí i la guitarra El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles A la capital madrilenya estudià amb J Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport Collaborà amb M Fernández Caballero en la composició de…

El seu pare, fotògraf i violinista afeccionat, li impartí les primeres lliçons de música Els extraordinaris dots musicals que mostrà des de petit feren que la seva família es traslladés a Moscou per tal que hi pogués continuar els estudis Fou deixeble de Leopold Auer al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1948 A disset anys debutà a Moscou i actuà en diverses ciutats de la Unió Soviètica Encara que havia guanyat alguns concursos a Rússia, la seva carrera internacional es desenvolupà arran de l’obtenció del primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1951 i debutà als EUA l’any…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de Bayreuth com a Ocell…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels exemples més…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…

Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc dedicat a obres per…

Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el període 1978-…

Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso Internazionale per Voce…

Des de la seva infància residí als Estats Units, on fou deixeble dels violinistes Josef Gingold, a Cleveland, i Ivan Galamian, a l’Institut Curtis de Filadèlfia Debutà a San Francisco l’any 1952, i el 1959 fou premiat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquest guardó li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món, inclòs el Carnegie Hall de Nova York, on es presentà el 1961 Aquell mateix any feu el seu debut a Londres, a l’Albert Hall Des del 1971 és professor a l’Institut Curtis de Filadèlfia Ha actuat sovint al Festival de Tanglewood i al d’Edimburg Amb Laredo han…