Resultats de la cerca

La forma adjectiva filharmònic -a fa referència a les societats o institucions que fomenten interessos musicals, així com als afeccionats a la música

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…

És un concepte que pertany a la cultura burgesa alemanya del segle XIX, i es refereix a la importantíssima activitat musical que tingué lloc en aquell temps en les cases de la burgesia culta, en la qual participaven petits grups formats per la família i els amics íntims El repertori propi de la hausmusik estava format per peces pianístiques per a solista, però més aviat per a dues veus, molt especialment per a piano a quatre mans, els lieder per a un o més cantants amb acompanyament de piano, obres per a petits grups de cambra i nombrosos arranjaments de les òperes i les obres simfòniques més…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…

De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra…

Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per…

En temporada estable, hi actuaren músics com Johnny Griffin, Buddy Tate, Pony Poindexter, Lou Bennett, Tete Montoliu, Ben Webster, Josep M Farràs i molts altres Situat en un soterrani i amb una capacitat molt limitada, el local, d’excellents condicions acústiques per a la producció de jazz , fou un dels més importants dels Països Catalans El 1982, emprant altres espais, Jazz Terrassa començà a organitzar el Festival de Jazz, que se celebrà anualment de manera ininterrompuda i aviat es consolidà entre els més prestigiosos de l’Estat espanyol La Jazz Cava fou clausurada el 1985 per problemes…

Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un renovador de l’…

S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats…

El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on…