Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…
Mariana von Martínez
Música
Compositora, cantant i clavecinista austríaca, descendent d’espanyols.
Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de diferents…
Diabolus in Musica
Música
Conjunt musical fundat a Barcelona pel seu director, Joan Guinjoan i Gispert i per Juli Panyella, actiu entre el 1965 i el 1987.
El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i …
,
Societat General d’Autors i Editors
Música
Societat espanyola de gestió del drets d’autor.
Fou impulsada el 1899 per S Delgado i R Chapí, que juntament amb nou autors més constituïren la primera junta de la Societat d’Autors Espanyols, amb seu a Madrid El 1932, després d’un període crític, fou refundada amb el nom de Societat General d’Autors Espanyols El 1995 reformà els Estatuts i canvià el nom per l’actual La SGAE gestiona els drets del repertori d’obres teatrals, cinematogràfiques, coreogràfiques i musicals de tota mena de gèneres Amb els anys s’ha consolidat com una eina eficaç per a la defensa i la gestió dels drets d’autor i ha obert delegacions en…
vareta
Música
Peça de fusta en forma de llistó encolada a l’interior de la taula harmònica en direcció no perpendicular a la de les cordes, amb la doble funció de reforçar-la i afavorir la transmissió d’algunes vibracions, millorant així l’equilibri del so de l’instrument.
El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Formació instrumental fundada a Barcelona el 1968 amb el suport del Club 49 i de les Joventuts Musicals de Barcelona, i dirigida per Konstantin Simonovitch.
Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers
Ramon Pinto i Comas
Música
Expert en la construcció i en la història dels instruments de corda.
Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de…
Benito Bello de Torices
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Membre d’una família noble, probablement fou deixeble d’Andrés Llorente El 1691 fou nomenat mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid i posteriorment exercí aquest càrrec a Alcalá de Henares fins el 1714, que fou designat mestre de capella de la seu de Saragossa Retornà a Madrid el 1718, i hi ocupà el càrrec de mestre de música a la cort Es desconeix la data exacta de la seva mort Les seves obres, especialment les de romance , es conserven a diversos arxius espanyols
José Cubiles
Música
Pianista espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó
Joe Moro
Música
Trompetista basc.
Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina