Resultats de la cerca

Estudià violí al Conservatori de Leipzig i a la Royal Academy of Music de Londres A dinou anys començà a tocar la viola animat per A Mackenzie, professor a la Royal Academy of Music, i aviat esdevingué un concertista de fama internacional El 1901 fou nomenat professor d’aquest instrument en aquell mateix centre Compositors com W Walton i RV Williams li dedicaren algunes obres El 1937 abandonà la carrera de solista per tal de dedicar-se exclusivament a la docència, activitat interrompuda només per concerts ocasionals Feu l’última aparició pública quan tenia vuitanta-set anys Tertis desenvolupà…

La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus alumnes hi hagué Ph Gaubert, G…

Fou deixeble de Heissler al Conservatori de Viena El 1879 debutà a la Gewandhaus de Leipzig i dos anys després fou contractat com a primer violí de la Filharmònica de Viena, on romangué fins el 1938, any en què abandonà Àustria a conseqüència de l’annexió alemanya i fixà la seva residència a Londres Amb el seu germà, el violoncellista Eduard Rosé, Julios Egghard i Anton Loh, el 1882 fundà el cèlebre Quartet Rosé, protagonista de gires de concerts arreu del món i d’alguns enregistraments discogràfics Fou també violí concertino de l’orquestra del Festival de Bayreuth a partir del 1888 Exercí la…

Animada per l’ambient musical de la seva família, estudià a Graz, Berlín i Munic El 1901 debutà com a Puck Obéron a Estrasburg, on romangué fins el 1904 Entre el 1905 i el 1911 actuà amb èxit a Munic, i aquest darrer any fou Amneris Aïda al Metropolitan de Nova York, d’on esdevingué una de les estrelles más celebrades fins el 1930 El mateix 1911 participà en el Festival de Bayreuth i l’any següent es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires El 1914 actuà al Covent Garden de Londres i als Camps Elisis de París Interpretà papers per a soprano dramàtica d’òperes de G Verdi i R Wagner i també…

Cap a l’any 1644 es desplaçà a Roma, on estigué al servei de Donna Olimpia Aldobran dini com a clavicembalista i llaütista Poc temps després entrà al servei del cardenal Antonio Barberini Vers el 1648 abandonà la ciutat, marxà a l’estranger, possiblement a Alemanya, i tornà a Roma el 1654 En algun moment de la seva trajectòria professional també exercí d’organista a l’església de Sant Joan del Laterà Obtingué un gran reconeixement com a instrumentista Pel que fa a la seva faceta compositiva, destaquen les cantates, gènere en què mostrà un llenguatge ple d’expressivitat La major part d’…

S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició, tasca que…

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa , editada…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món segons Mirant', 1665, de…

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’organista de…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte 1872, òpera amb…