Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Bernard Sarrette
Música
Fundador del Conservatori de París.
L’any 1789 fou nomenat capità de la Guàrdia Nacional, en la qual creà el cos de músics Amb la intenció de donar una formació adequada als músics militars, establí una escola per a instrumentistes de vent, que es transformà en l’Institut Nacional de Música el 1793 Dos anys més tard, l’Institut esdevingué Conservatori Nacional Sarrette en fou el director fins el 1816, any en què la dimissió que ja havia presentat en diferents ocasions li fou finalment acceptada
Alex North
Música
Compositor nord-americà.
Estudià amb A Copland i E Toch Entre el 1935 i el 1939 escriví música de ballet per a diversos coreògrafs, com ara Martha Graham El 1929 s’establí a Mèxic com a director musical d’un grup de dansa Durant la Segona Guerra Mundial compongué la música de més de vint-i-cinc documentals El 1946, L Bernstein dirigí l’estrena de la seva obra Revue 1946, per a clarinet i orquestra, que interpretà Benny Goodman A partir d’aquell mateix any, treballà a Hollywood com a compositor de bandes sonores, entre les quals cal destacar A Streetcar named Desire E Kazan 1951, Daddy Long Legs J Negulesco 1955 o Who…
Carlos Gardel
Música
Cantant i compositor de tangos argentí.
Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A…
Gracià Baban
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble…
Otto Kinkeldey
Música
Musicòleg i bibliotecari nord-americà.
Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials…
Moldàvia 2010
Estat
Després dels aldarulls i les posteriors eleccions parlamentàries del juliol del 2009, Moldova es va trobar enmig d’un important atzucac polític que es va prolongar al llarg del 2010 El Parlament va estar totalment dividit entre el Partit Comunista, ―al poder des del 2000 i representat per 48 parlamentaris, i l’Aliança per a la Integració Europea AIE, el partit de l’oposició, amb 53 escons El problema rau en el fet que la Constitució exigeix que el president sigui designat per un mínim de 61 diputats, i fins al moment no hi ha hagut acord per a nomenar-lo Al setembre del 2010, l’AIE va…
Arnold Schering
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…
Sudan del Sud 2011
Estat
El 9 de juliol el Sudan del Sud es va convertir en un nou estat independent © Brandeis University El Sudan del Sud es va convertir en un nou estat africà en proclamar la seva independència del Sudan el 9 de juliol a Juba Sis mesos abans, al gener, en el referèndum d’autodeterminació previst en l’acord de pau del 2005, el 98,8% dels votants van dir sí a la independència, acceptada pel president sudanès, Umar al-Baixir Amb el nord va quedar per resoldre la delimitació de les fronteres en algunes zones i la qüestió d’Abyei, un enclavament ric en petroli que havia de decidir en…
Eslovàquia 2018
Estat
La inestabilitat política va marcar l’actualitat política al país durant tot l’any L’assassinat al final del mes de febrer del periodista Ján Kuciak va provocar una forta contestació ciutadana Kuciak estava investigant uns presumptes vincles entre el cercle proper al Govern, que presidia el primer ministre, Robert Fico, i el crim organitzat Les manifestacions a les principals ciutats del país van ser les més multitudinàries des de la caiguda de la dictadura, el 1989, i van exigir la dimissió de Fico, a qui consideraven responsable de la mort de Kuciak Finalment la seva dimissió es va produir…
progressió de blues
Música
Estructura harmònica subjacent del blues.
En la seva forma més senzilla empra solament els graus I, IV i V La progressió segueix la forma de tres versos de la manera següent enunciat sobre el grau I, repetició de l’enunciat sobre la progressió IV-I i des enllaç sobre la progressió V-I En el blues arcaic, interpretat per un sol cantant instrumentista, la durada de cadascuna de les tres frases era variable Quan al principi del segle XX el blues començà a ser tocat en grup, s’estandarditzà la durada de quatre compassos de 4/4 per cada frase i es formà l’estructura de dotze compassos I-I-I-I, IV-IV-I-I, V-V-I-I, en la qual es basen la…