Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Aniceto Ortega del Villar
Música
Compositor i pianista mexicà.
Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a…
Jesús Aroca y Ortega
Música
Compositor i folklorista castellà.
Es formà musicalment a la ciutat de Madrid i a partir del 1933 fou professor d’harmonia del conservatori Molt interessat pel folklore musical, publicà una Reseña histórica de la tonada 1913, amb transcripcions de música antiga, i el Cancionero musical y poético del siglo XVIII 1916 Entre les seves obres, fortament influïdes pel folklore, cal destacar la suite per a orquestra Arrabales castellanos i la sarsuela Mar y cielo , realitzada en collaboració amb Manuel Fernández Caballero
Joan Eduard Cirlot i Laporta
Música
Poeta, crític d’art i compositor català.
Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre molt notable…
Aquilino Amezua Jauregui
Música
Orguener basc.
Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta Bibliografia…
Enrique Rivera Bonizovich
Música
Compositor i pianista xilè.
Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i…
Herminio Giménez
Música
Compositor paraguaià, nebot del també compositor Remberto Giménez.
Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi…
Manolo Caracol
Música
Cantaor andalús, considerat una de les grans veus del cante gitano.
Nen prodigi del flamenc, Manuel Ortega Juárez, conegut com a Manolo Caracol, guanyà el Concurs de Cante Jondo de Granada del 1922, organitzat per Manuel de Falla i Federico García Lorca, gràcies al qual inicià una brillant carrera Anomenat en aquella època Niño de Caracol , cantava sobretot en festes privades que, de vegades, duraven més d’un dia En esclatar la Guerra Civil es dedicà al teatre A partir del 1943 formà parella artística amb la balladora de flamenc Lola Flores, i l’èxit de la parella en espectacles com La Salvaora o La niña de fuego els dugué a donar la volta al món…
soleares
Música
Terme que designa un dels estils (palos) bàsics més estesos del gènere flamenc, diferent de les siguiriya o seguidillas gitanas.
De caràcter profundament líric, la soleá es considera una expressió emblemàtica jonda d’allò que és andalús, amb una música basada en el mode dòric i en el compàs ternari Destaca pel seu ampli espectre musical i per l’existència de diverses modalitats locals, que han donat lloc a diferents estils, entre els quals destaquen els de Còrdova i Triana És un cante libre i és ballable pel seu acompanyament rítmic Molt probablement cal buscar el seu origen en els antics jaleos A partir de mitjan segle XIX experimentà una evolució, que s’ha relacionat amb les figures de Rosario Monje, anomenada La…
Associació Obrera de Concerts
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1925 per iniciativa de Pau Casals amb l’objectiu d’apropar la música a les classes populars.
Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica orquestral L…
Jesús Monasterio y Agüeroz
Música
Violinista, compositor i director castellà.
Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà,…