Resultats de la cerca

Com a unitat relativa, el decibel dB no té dimensions, ja que és un nombre que prové del quocient entre dues quantitats corresponents a una mateixa magnitud pressió, potència o intensitat acústica En general, una de les quantitats és un valor de referència establert per alguna norma internacional Si s’anomena A la magnitud a mesurar, els decibels corresponents són deu vegades el logaritme decimal d’aquest quocient 10 logA/Aref Quan es parla de decibel de pressió o d’intensitat sonora, el valor de referència és el que correspon al llindar d’audibilitat d’un so pur de…

Representa la quantitat d’energia disponible per a transmetre al medi i està relacionada amb la intensitat del so

Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…

Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per moviment contrari…

La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i que és difícil…

Exemple 1 Exemple 2 / La pastoreta © Fototecacat/ Jesús Alises En el context de la tonalitat clàssica es distingeix entre el parallelisme de consonàncies perfectes 5es i 8es i el de consonàncies imperfectes 6es i 3es Les 5es i les 8es paralleles es prohibeixen entre parts reals aquesta prohibició no afecta el doblatge d’una de les parts reals per més d’un instrument La interdicció d’aquest tipus d’enllaç s’ha justificat, en el cas de la 8a, per la desaparició a efectes melòdics d’una de les parts, mentre que, en el cas de la 5a, s’ha adduït la buidor que produeix i el perill de crear una…

El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig Fins al segle…

El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…

En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…

Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…