Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
con brio
Música
Terme que es refereix al caràcter o expressió de l’execució i que, a la vegada, és una indicació de tempo.
Literalment significa ’amb energia’ i demana una interpretació brillant
acoblament
Música
Mecanisme de l’orgue que permet de fer sonar, a la vegada, les notes de diversos teclats a partir d’un de sol.
Si es tracta de l’acoblament d’un teclat manual al de pedal, s’utilitza igualment el nom d’enganxall En aquells casos en què les exigències de muntatge obliguen a fabricar l’arbre de l’orgue en dues parts que després cal unir, hom anomena també acoblament el dispositiu que permet unir-les en el moment del muntatge definitiu
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles al mig, a sobre o a sota de les quals s’escriu la música (pauta).
Aparegué per primera vegada al segle XIII en manuscrits francesos que copiaven repertori polifònic en aquesta època, i fins al final de l’Edat Mitjana, les línies acostumaven a ser de color vermell
paròdia
Música
Terme usat per a designar una tècnica compositiva consistent a incloure en una obra passatges, citacions o altres tipus de material preexistent d’una altra obra per a reelaborar-lo novament.
Aquesta tècnica fou habitual als segles XVI i XVII i el seu gènere principal fou la missa paròdia El terme paròdia aparegué per primera vegada com a títol d’una missa de Jakob Paix el 1587
inxa
Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
semifrase
Música
Element formal més petit que la frase i més gran que la proposició.
La semifrase divideix la frase de manera simètrica i a la vegada es pot descompondre en proposicions proposició La semifrase acostuma a abraçar quatre compassos i s’identifica amb l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu exemples 2 i 4 de frase o amb la presentació i la continuació d’una sentence vegeu exemples 3 i 5 de frase
bugui-bugui
Música
Estil pianístic basat en el blues, i caracteritzat per l'ostinato de la mà esquerra.
El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll