Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en…
crwth
Música
Instrument de corda, un tipus de lira de 55 a 60 cm de llargària i d’uns 23 a 25 cm d’amplària que, amb el temps, passà a tocar-se amb un arquet.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi…
responser
Música
Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.
Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo…
gamma
Música
Nom de lletra grega que s’aplicava al so més greu de l’escala medieval equivalent al modern sol1.
Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala
música del monestir de Santo Domingo de Silos
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos (Castella i Lleó).
Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library, Add Ms 30851…
òpera de cambra
Música
Tipus d'òpera composta o adaptada per a ser representada en un espai reduït, amb una escenografia esquemàtica, possiblement el saló d’un noble o d’un mecenes.
Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001
xantre
Música
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor
clavicèmbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…
versicle
Música
Composició breu per a orgue, escrita o improvisada generalment en forma de fuga, que s’executava els dies festius en substitució d’una secció (normalment els versicles, les estrofes o les invocacions senars) de la salmòdia, del benedictus i del magníficat, de l’himne, de la salve o, encara, dels cants de l’ordinari de la missa (especialment el kírie i el glòria), en alternança amb el cor, que cantava els altres versicles en gregorià o, més rarament, en polifonia.
No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina