Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats arbitraris dels…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies

Estudià música als conservatoris de Barcelona i Badalona i posteriorment amplià la seva formació com a director amb A Ros Marbà També seguí cursos d’especialització en direcció coral amb J Casas, L Heltay, P Cao, M Corboz i E List Sota la presidència d’O Martorell, fou resposable tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals i ha dirigit, entre d’altres, la Capella de Música de Santa Maria del Mar i el Cor Masculí Nacional Professional d’Estònia Ha actuat en diversos festivals d’Europa i de l’Amèrica del Sud i ha format part de jurats de competicions corals nacionals i internacionals, a…

Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La pèrdua de l’…

S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya  També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les sardanes cal…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…

Estudià a l’Escolania de Montserrat i, de retorn a la seva vila natal, fou organista i mestre de la capella a l’església parroquial Amic personal de Juli Garreta, en fou també deixeble A partir del 1925 dirigí l’Orfeó Nova Gesòria i en 1927-28 fou tenora de la Cobla Guixolense Morí en plena Guerra Civil Espanyola a l’hospital de Girona Compongué diverses obres, entre les quals cal destacar les sardanes i algunes peces religioses

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa,…

Vida Germà de Francesc Viñas , estudià al Seminari de Barcelona Arran de l’èxit del seu germà inicià estudis musicals, que amplià a Roma, on era l’any 1894 Tornà a Barcelona 1896, on estudià amb Enric Morera i Antoni Nicolau El 1912 esdevingué mestre de capella de la seu de Barcelona Com a compositor conreà la música simfònica – El somni de sant Joan i L’encís 1908, ambdues per a orquestra– i el repertori religiós, i també escriví un  lied  i una sardana Bibliografia Viñas i Dordal, Marià Juli Garreta l’home i l’artista , Imp Aldus, Sant Feliu de Guíxols 1955