Resultats de la cerca

Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A Schönberg, M Bruch i E Humperdinck Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas , on evoca moments èpics de la…

Estudià direcció i composició amb A Moyzes i E Suchon a l’Acadèmia de Bratislava 1932-37, i després amb V Novák al Conservatori de Praga Exercí com a director del departament de música de la Ràdio de Bratislava 1939-50 i fou professor al conservatori de la ciutat 1943-73, del qual arribà a ser el director 1950-54 També impartí classes a l’Escola Superior d’Arts Musicals des del 1962 Les seves composicions assimilen la música popular eslovaca dins un estil nacional típicament centreeuropeu La tendència a la monumentalitat caracteritzà també la seva obra, i les cantates i les peces orquestrals…

D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La principal…

S’inicià com a cantant i instrumentista professional de música folklòrica, i el 1905 es traslladà a Bakú, on treballà com a periodista, professor i traductor Parallelament s’anà formant en la música de manera autodidàctica El 1907 compongué l’òpera Leili e Medžnun , que suposà l’inici de la seva trajectòria compositiva Deixeble a Moscou de N Ladukhin 1911-12, el 1913 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià harmonia amb V Kalfati Fou en aquesta ciutat on compongué la comèdia musical Aršin mal-alan 'Comerciant per amor', en què exposà algunes reflexions sobre la societat…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…