Resultats de la cerca

Fou un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines El mateix any 1862 ja participà en el concurs coral de Barcelona celebrat durant el festival coral, motiu principal que motivà la fusió dels tres cors esmentats Victorià Monereo en fou el primer director, tasca que compartí amb Gabriel Cotó fins a l’abril del 1864 Aquest mateix any, la formació guanyà el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu , escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato Ventura compongué altres peces per a l’entitat coral, amb la qual mantingué una relació molt…

Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon delegat de l’IEC, Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per Miquel Querol president, Miquel Altisent vicepresident, Manuel Mundó vocal 1r,…

De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…

La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896

Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…

Fou la primera entitat coral catalana i serví de model a moltes societats corals fundades arreu del país durant la segona meitat del segle XIX Des del 1853 oferí actuacions amb caràcter regular en diferents recintes de lleure del passeig de Gràcia, com els jardins de la Nimfa, els Camps Elisis, els Jardins d’Euterpe o els Jardins del Tívoli El 1857 prengué el nom de Societat Coral Euterpe i a partir del 1859 publicà el butlletí "Eco de Euterpe", que aparegué ininterrompudament fins el 1911 amb el mateix format Clavé en fou el primer director, i arran de la seva mort la direcció…

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona…

Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…