Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
samba
Música
Ball popular del Brasil.
Adopta diversos estils en diferents parts del país, essent la més popular la samba de Rio de Janeiro, que es donà a conèixer els anys vint amb motiu de les festes del carnaval Els orígens de la samba cal cercar-los en la polca europea, les cançons portugueses, l’havanera cubana i la música dels indis i dels esclaus De compàs binari i ritme sincopat, la percussió hi té una gran importància, però també incorpora instruments com la flauta o la cavaquinha Un dels més importants compositors de samba ha estat el flautista Pixinguinha 1897-1973
Matthaeus Le Maistre
Música
Compositor holandès.
El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves interessants…
Josep Capell i Hernàndez
Música
Compositor català de sardanes i ballables, pianista i arranjador.
Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i entre les…
Nicolau Sabòli
Música
Poeta i compositor provençal.
Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…
John Denver
Música
Cantautor de country-folk nord-americà, de nom originari John Henry Deutschendorff.
Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al català
Grotrian-Steinweg
Música
Firma alemanya de constructors de pianos.
Fundada pels socis Georg Friedrich Grotrian Brunsvic, Saxònia 1803-1860 i CF Theodor Steinweg Seesen, Saxònia 1825-Brunsvic 1889, fill del fundador de la casa Steinway, conservà tant el taller com el cognom original de la família i s’establí a Brunsvic el 1858 Quan el 1865 Steinweg emigrà a Amèrica per continuar-hi el negoci del seu pare, l’empresa alemanya quedà en mans de Wilhelm Grotrian, fill de Georg Friedrich, però no adoptà el nom definitiu fins cap al 1920 Les seves aportacions en la construcció de la taula harmònica són la causa de la lloada calidesa del so dels instruments sortits…
Henry Cooke
Música
Cantant, professor de música i compositor anglès.
La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures principals de…
estrofa
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó estròfica i que representa, en el pla musical, el que l’estrofa és en el pla literari.
En aquest sentit, l’estrofa musical adopta el metre i l’estructura de l’estrofa literària i intenta reproduir el to general del poema Així, per exemple, la repetició de la mateixa estrofa i el mateix disseny de l’acompanyament tradueixen, en el lied de F Schubert Das Wandern 'El vagareig', el constant i repetitiu moviment suggerit pel text Tanmateix, una estrofa també pot presentar al llarg de la cançó variants de tipus melòdic, harmonicotonal o de l’acompanyament, que pot exhibir un procés d' acumulació D’altra banda, la tècnica de compondre, d’acord amb el sentit del text, una…
Emmy Destinn
Música
Nom amb què és coneguda la soprano txeca Ema Kittlová.
Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927 després d’haver…
Oskar Fried
Música
Director d’orquestra, compositor i trompa alemany.
Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat director de…