Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
música de Montblanc
Música
Música desenvolupada a Montblanc (Conca de Barberà).
Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini
Música
Compositor italià.
Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544 figura com a prevere i cantor a l’església…
Manuel Blancafort i de Rosselló
Música
Compositor.
Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra Albert Blancafort i l’organista Gabriel Blancafort…
,
música de Palma
Música
Música desenvolupada a Palma (Mallorca).
Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…
Edward Benjamin Britten
Música
Compositor, director i pianista anglès.
Vida Reconegut com un dels màxims representants de la música anglesa del segle XX, creà una obra immensa escrita en un particular llenguatge musical que el convertí en un dels personatges més interessants de la història de la música occidental del segle XX Anys de formació Nascut en una família anglesa benestant aficionada a la música, demostrà un talent precoç que portà la seva mare a presentar-lo al compositor Frank Bridge durant la celebració del Festival de Norwich el 1924 Des de cinc anys el petit Benjamin, sense cap mestre, havia estat component diferents obres que despertaren la…
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…