Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Tanejev i N Rimskij-Korsakov Des del 1906 es dedicà a la crítica musical en diaris i revistes, fins i tot estrangers, com "Der blaue Reiter" Fundà i dirigí l’Institut Nacional de Musicologia de Moscou Abandonà Rússia el 1926, visqué en diverses ciutats i finalment s’establí a França És més coneguda la seva tasca de musicòleg que la de compositor Escriví Modern Russian Composers Nova York, 1927, obra indispensable per a l’estudi de la música russa moderna També dedicà estudis a A Skr’abin, M Ravel, C Debussy o S Tanejev La reunió de les arts en una…

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

Estudià música a Sant Petersburg i a Ialta 1913-20, i posteriorment a Berlín amb F Busoni 1922-23 i a la Sorbona de París 1924-26 El 1939 s’establí als Estats Units, on feu classes a escoles de Nova York, Annapolis i Baltimore De nou a Europa, fou secretari general del Congrés per la Llibertat de la Cultura 1952-63 i, més endavant, director de les Berliner Festwochen 1963-68 Els últims anys treballà a les universitats de Buffalo i de Nova York Com a compositor s’impregnà de la música del seu entorn, com es veu sobretot en els seus ballets, que palesen influència russa mentre era…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial Formes en l’air , 1915 El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921 El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I Stravinsky Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’installà als EUA El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano 1924 o A Little Chamber Music 1932 La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale 1929 Mantingué…

Germà d’ Aleksandr Krein , estudià al Conservatori de Moscou amb J Hrimalý i R Glière, i més tard a Leipzig amb M Reger 1905-08 Del 1908 al 1917 feu classes de violí i teoria musical a Moscou, i entre el 1926 i el 1934 visqué a Viena i París Posteriorment passà un temps a Taixkent Uzbekistan i després del 1943 s’installà a Moscou Fou director artístic de l’organització dels Concerts per a Artistes Hostes de l’URSS També exercí la crítica musical Igual que el seu germà, estigué sota la influència d’A Skr’abin i dels impressionistes francesos durant una època Collaborà igualment a establir l’…

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…

Estudià piano amb E Gnesin i composició amb R Glière i Žiljaev Fou director del Teatre d’Art de Moscou i conseller musical del Teatre Nemirovic-Dancenko 1920-30 Obtingué un notori èxit amb la primera òpera, Vent del Nord 1930, en la qual la música, de manera predeterminada, no és illustrativa de l’acció En fracassar la seva segona òpera, Knipper viatjà al Caucas i al Turkmenistan a la recerca de material folklòric A partir del 1946 organitzà la vida musical de la República dels Buriats, a la capital de la qual Ulan-Ude estrenà algunes obres majors Arribà a compondre vint simfonies, la més…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de NA Rimskij-Korsakov 1875-82 El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de PI Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou El 1928 es feu càrrec de l’…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres i es…