Resultats de la cerca

No hi ha informació sobre les dades bàsiques de la seva biografia, i el seu nom és conegut només gràcies a dues fonts documentals, que apareixen en el diccionari Anglès-Pena 1954 Segons aquestes fonts, fou mestre de capella de la parròquia de Balaguer, versemblantment durant la segona meitat del segle XVII A la Biblioteca de Catalunya de Barcelona se’n conserven tres composicions policorals, i alguna altra a la catedral de Mallorca

El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses salmòdies, els…

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…

La manca de notícies sobre la vida i l’obra d’aquest compositor en dificulta la recerca, atès que el seu nom tan sols està documentat gràcies a algunes poques obres conservades dos motets - Corde et animo , a cinc veus, i Regali ex progenie , també a cinc veus-, escrits en el llenguatge de transició del manierisme renaixentista cap al Barroc i que es guarden a l’arxiu del Reial Collegi del Corpus Christi, i sis tonos a tres veus, guardats a l’antiga Biblioteca de Medinaceli de Madrid, que representen un estil típic de la música de romanç dels primers decennis del segle XVII

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca de Catalunya…

Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…

Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa…

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…

La dada més antiga sobre la seva vida és del 1679, any en què apareix com a organista i mestre de capella de la catedral de Vic El mateix any formà part del tribunal per a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona, que guanyà Gabriel Manald El 1680, en desdoblar-se els càrrecs d’organista i de mestre de capella a la catedral de Vic, Baseia optà pel primer, i el segon fou per a Francesc Soler La darrera notícia sobre la seva vida data del setembre del 1687, en ocasió de la candidatura que presentà al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, empresa en la qual no reeixí Es…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…