Resultats de la cerca

Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" 1945-46 i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat d’Utrecht…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

Músic de formació autodidàctica, els seus estudis amb Pijper l’estimularen a compondre una primera simfonia que arribà a ser interpretada per l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam el 1930 i que despertà un gran interès entre el públic i la crítica Aquest brillant inici, juntament amb la seva Simfonia número 2 1932, li obrí les portes com a professor de diferents centres musicals, fins a l’obtenció de la plaça de director del Conservatori Estatal de la Haia 1942-45 El mestratge en la disciplina d’acústica a la Universitat d’Utrecht li suposà el reconeixement de la seva obra musical, i el…

Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals d’Amsterdam i de la Haia L…

Fill de Pietro Antonio Fiocco 1650-1714, compositor venecià establert a Bèlgica, estudià amb el seu pare i amb el seu germanastre, Jean Joseph Fiocco 1686-1746, sota la direcció del qual fou músic de la capella reial Posteriorment fou mestre de capella de la catedral d’Anvers del 1731 al 1737, any en què esdevingué director titular de la capella de la collegiata de Sant Miquel i Santa Gudula L’obra de Fiocco té moltes influències de François Couperin, sobretot pel que fa a la producció de peces per a clavicèmbal Destaquen vint-i-dos motets, les Trois leçons des ténèbres des mercredi, jeudi et…

La seva carrera musical s’inicià a Itàlia, on fou responsable del magisteri de la capella de la catedral d’Orvieto des del 1555 L’any 1561 era a Venècia preparant la publicació del seu libre Liber psalmorum ad vesperas El mateix any fou comissionat pel cardenal Otto von Waldburg, bisbe d’Augsburg, per a l’edició del volum de Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu Venècia, 1562, que havien de ser cantades durant la celebració del concili de Trento La vinculació amb aquest dignatari eclesiàstic es mantingué durant una bona part de la seva vida, primer com a director de la…

Vida Desenvolupà la seva carrera per diverses corts europees La seva activitat començà el 1471 al servei del duc de Milà, Galeazzo Maria Sforza El 1474 es traslladà a Florència i als Països Baixos El 1476 es troba documentat a la catedral de Cambrai com a cantor Després d’un temps actiu a la capella reial francesa retornà a Florència com a cantor de la seva catedral fins el 1492, i passà algun temps al servei de la cort aragonesa de Nàpols El 1500 entrà al servei de Felip el Bell, duc de Borgonya i rei de Castella Com a membre de la seva capella musical viatjà per França i, en…

Vida Tingué com a primer mestre de música el seu pare, que l’inicià en el violí, i el 1914 ingressà al Conservatori d’Atenes, on estudià amb T Schultze violí i Ekonomidis harmonia i es graduà el 1920 Gràcies a una beca es traslladà a Berlín 1921, on residí durant dotze anys A la capital alemanya fou deixeble de W Hesse violí i P Kahn composició a la Hochschule für Musik L’any 1923 decidí d’abandonar el violí per dedicar-se a la composició Amb aquest objectiu continuà la seva formació com a compositor amb K Weill 1924-25, Ph Jarnach 1925-27 i A Schönberg 1927-31 El 1933, quan A Hitler fou…

Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hellènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949 Deixeble d’I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1951-53, posteriorment estudià a París 1953-54 amb D Milhaud i T Aubin L’obtenció d’una beca Fulbright 1955 li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W Piston, B Blacher i V Persichetti El 1961, el seu Quartet de corda número 3…

Samaras fou el primer compositor grec que assolí reconeixement internacional Estudià a Corfú amb S Xindas, un dels músics grecs de relleu -format a Itàlia i fundador de la Societat Filharmònica de Corfú-, i després anà a Atenes, on fou deixeble de Stancabianco, amb qui compongué una òpera Posteriorment marxà a París i estudià amb L Delibes El seu estil anticipà fins i tot l’arribada del verisme italià, com mostrà l’estrena de la seva òpera Flora mirabilis Milà, 1886, que obtingué una gran difusió a Grècia a l’època en què Samaras encara estava establert a París El 1894 la Scala decidí obrir…