Resultats de la cerca

Vida Provenia d’una família que destacà en diversos àmbits culturals i era professor particular de música Home de sòlida formació i extensa cultura, feu amistat amb intellectuals del seu temps, com ara el polític i filòsof E Burke i el pintor J Reynolds Mogut per l’afany d’ampliar els seus coneixements musicals, viatjà per França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos i deixà un valuós testimoni escrit de les seves experiències en aquests països Obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i formà part de la Royal Society de Londres De les seves composicions es conserven…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

Segons Charles Burney i William Hayes, estudià a Londres amb F Geminiani després d’haver-se iniciat en el món de la música a la seva ciutat natal El 1735 obtingué el lloc d’organista a l’església de St John de Newcastle, si bé l’any següent passà a St Nicholas, la catedral de la ciutat També el 1735 organitzà un cicle de concerts a Newcastle, del qual fou director durant molts anys, i collaborà amb John Garth en la promoció d’un de similar a Durham El 1750, igualment en collaboració amb Garth, fundà la Societat Marcello de Newcastle per a l’execució de la música coral d’aquest…

Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music Posteriorment…

Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-se a la…

Fou membre del cor de la capella reial fins el 1663 El 1668 fou admès com a organista i instructor dels coristes a la catedral de Salisbury Home de caràcter fort, tenia fama de desatendre les seves obligacions L’any 1687, poc abans que fos assassinat per un sentinella nocturn després d’una discussió, havia estat nomenat director del cor de la catedral de Saint Paul a Londres Compongué serveis religiosos i anthems amb acompanyament d’orgue Entre aquests darrers destaca The ways of Sion do mourn , considerat la seva obra mestra A l’igual dels seus contemporanis, Wise fou especialment curós en l…

Rebé les primeres classes de música de l’organista John Walter El 1693 era alumne de H Purcell i el 1694 fou nomenat organista al New College d’Oxford Arribà a ser organista a la capella reial el 1708 i segon compositor el 1714 Des del 1715 fou també organista de Saint Martin-in-the-Fields Autor de considerable talent, conpongué música per a l’escena, odes i cançons i música sacra i instrumental Entre les seves obres escèniques cal destacar The Judgment of Paris 1701 i The Tempest 1712 Pel que fa a la producció religiosa, són notables els seus trenta anthems La característica més singular…

S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències italianes La música…

De religió catòlica, serví la causa monàrquica durant la guerra civil en les campanyes del 1643 i el 1644 Es traslladà a Scampton, on rebé el favor i la protecció de sir Robert Bolles Fou el teòric musical anglès més important del seu temps El seu tractat The Division-Violist 1659 gaudí de tant d’èxit, que en sortí una segona edició revisada el 1665 La seva altra obra teòrica important, A Compendium of Practical Musick 1667, que meresqué els elogis de M Locke i de H Purcell, estudia en profunditat diversos aspectes de l’escriptura, tècnica i composició musicals Simpson compongué nombroses…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…