Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Gabriel Balart i Crehuet
![](/sites/default/files/media/FOTO/B090859.jpg)
Gabriel Balart i Crehuet
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog.
Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…
,
Gabriel Rodó i Vergés
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra català.
Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu,…
Pere Gabriel i Carreras
Música
Compositor i director català.
Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…
André Gabriel Edme Pirro
Música
Musicòleg i organista francès.
Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià els…
Lucien Denis Gabriel Albéric Magnard
Música
Compositor francès.
Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable Els últims…
Blas Galindo Dimas
Música
Compositor mexicà.
Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí la docència…
Mahoma Mofférriz
Música
Constructor de claviorgues i mestre d’orgues.
També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc, i també de…
Auditori Nacional d’Espanya
Música
Auditori projectat per José M. García de Paredes, inaugurat a Madrid el 1988.
La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya…
Genesis
Música
Grup de rock progressiu format el 1966 a Anglaterra, amb el nom de New Anon.
L’any 1967 el productor Jonathan King reuní un grup d’adolescents liderats per Peter Gabriel, els convertí en Genesis i els feu enregistrar el seu primer disc, From Genesis to Revelation 1969 Després d’uns inicis sense gaire ressò, el grup es consolidà al principi dels anys setanta amb l’entrada de Phil Collins i S Hackett Els seus concerts eren molt teatrals, i les cançons, llargues i plenes d’èpica L’aparició de Foxtrot 1972 fou un dels seus moments culminants Com es veu a The Lamb Lies Down 1974, el seu rock se sofisticà amb unes lletres menys gratuïtes i més complexes Poc…
Sofia Puche i de Mendlewicz
Música
Pianista i pedagoga, de nom de soltera Sofia Puche i Lloré.
Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …