Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic Consisteix en un tub cònic de fusta, d’aproximadament un metre de llargada, proveït de claus Es caracteritza pel seu pavelló esferoidal en forma de bulb, i pel tudell corbat que suporta la llengüeta És un instrument transpositor en fa, la música del qual es digita i s’escriu igual que l’oboè, però sona una quinta més greu Amb una extensió d’unes dues octaves i una quarta, el seu so real més greu és un mi2 El seu so, sovint qualificat de melangiós i nostàlgic, velat en el greu, d’una profunda…

Vida Format al Conservatori Nacional de Santiago de Chile, estudià violí, oboè i composició, i fou deixeble, en aquesta disciplina, de Gustavo Becerra-Schmidt Posteriorment anà a Buenos Aires, on feu estudis de postgrau de composició i de música electroacústica al Centro Latinoamericano de Altos Estudios Musicales CLAEM gràcies a una beca del centre Fou en aquest mateix centre on entrà en contacte amb alguns dels més destacats membres de l’avantguarda musical, com I Xenakis, J Cage, L Nono i també AE Ginastera, Kropfl i G Gandini S’interessà per la composició musical amb mitjans electrònics i…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix Aquest…

Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…

Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i Manresa És…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche Fundà els grups de jazz Catalònia 1977, Onix 1983, Ictus 1987 i el seu propi trio Lluís Vidal Trio, així com el grup de tangos Araca 1995 L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat  i Jaume Cortadellas, creà l’ Orquestra de Cambra Teatre Lliure , de la qual fou director artístic Ha escrit música per al cinema, per al teatre i ha compost nombroses obres, i també ha fet arranjaments per a big-band , orquestra i formacions diverses La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar  Ángel Pereira…