Resultats de la cerca

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el corrent…

Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal…

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli També…

Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…

Els anys seixanta es traslladà a Los Angeles, on fou tècnic de so i músic d’estudi, i començà alhora a compondre i a interpretar cançons, entre d’altres,  After Midnight i Cocaine , que interpretades per Eric Clapton 1971 i 1976 es convertiren grans èxits del rock Amb la seva veu profunda i cansada, el ritme arrossegat i la guitarra acústica austera, que foren els seus trets distintius, desenvolupà un estil propi, sobri i subtil, anomenat Tulsa Sound, a mig camí entre el rock , el blues i el country Publicà en total una quinzena d’àlbums, el primer dels quals fou  Naturally 1972 Seguiren,…

En la seva infància humil escoltà rhythm-and-blues i gòspel Començà a cantar gòspel el 1952 i després conreà la música d’estil soul , amb la qual assolí grans èxits durant la dècada de 1960 Als vint-i-tres anys enregistrà la primera cançó Please, Please, Please  1958 Tingué un impacte molt fort, que es confirmà amb el disc autofinançat Live at the Apollo 1963, un dels primers LP gravats en directe, i Mr Dynamite 1963 Avançat al seu temps, donà energia, intensitat i passió al ritme, i influí tota la música popular des d’aleshores La seva època d’or fou a mitjan dècada dels…

S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789 influí…

El 1655 entrà al cor de la capella electoral de Dresden sota la direcció de H Schütz i més tard prosseguí la seva educació musical a Leipzig amb S Knüpfer Aquest, que el considerava un excellent clavicembalista, el recomanà i, finalment, Schelle el substituí com a kantor a l’església de Sant Tomàs La seva producció musical és exclusivament sacra Compongué gran quantitat de cantates amb text en alemany i contribuí notablement a l’establiment de la cantata evangèlica com a forma independent Amb les seves obres afavorí la difusió de les diferents menes de cantates corals a l’ús, com la bàsica,…

Fou deixeble de Giovanni Francesco Anerio i estigué al servei de la cort polonesa de Varsòvia com a músic reial, a partir del 1626, i com a mestre de cor, des del 1628 Es retirà el 1649, tot i que continuà desenvolupant la seva tasca pedagògica Entre els seus deixebles hi havia Angelo Berardi, que el cità extensament i en publicà dues obres en Documenti armonici 1687 Scacchi fou un compositor versàtil que escriví amb el mateix encert misses a l' stile antico , madrigals amb baix continu, concerts sacres i òperes Sostenia que cada gènere musical exigeix un estil diferent amb els seus propis…