Resultats de la cerca

Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de…

El terme alta danza , o simplement alta , fou utilitzat tant a Itàlia com a les corts castellanes de l’època per a denominar una dansa equivalent al saltarello , coneguda a França com a pas de brabant En el Cancionero Musical de Palacio ~1500 es pot trobar una alta de Francisco de la Torre sobre el tenor de la basse danse La Spagna

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixebla de Piatigorsky El 1957 debutà a Seül i posteriorment guanyà el primer premi al Concurs de San Francisco 1968 i també al de Ginebra 1971 El 1992 rebé l’Ordre Nacional al Mèrit Cultural de Corea i el mateix any inicià la seva tasca com a ambaixadora de les Nacions Unides Ha combinat les seves interpretacions concertístiques amb les de cambra, sovint amb els seus germans, la violinista Kyung-Wha i el director Myung-Whun

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’Gabriel el…

La seva obra s’imprimí amb el títol Libro de música de cifras para vihuela intitulado el Parnasso Valladolid, 1576 Aquesta fou la darrera de totes les colleccions dedicades a la viola de mà que es publicaren a la Península Ibèrica durant el segle XVI Està formada per tres llibres El primer inclou diverses fantasies del mateix autor El segon està integrat per transcripcions de motets d’autors com Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Thomas Crécquillon o Jean Maillard En el tercer llibre hi ha arranjaments de cançons polifòniques profanes i villancicos , tant d’autors…

La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical procedeixen de…