Resultats de la cerca

Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena…

Es dedicà a la música teatral i la seva producció inclou loas , sainetes , sarsueles i tonadillas Segons Subirà, les tonadillas escèniques de Galván cal situar-les dins de les etapes de creixement i joventut 1757-70 i de maduresa i apogeu 1771-90 d’aquest gènere Una de les obres rellevants del compositor fou la tonadilla titulada Las foncarraleras , estrenada a Madrid, al Teatro del Príncipe, el 25 de setembre de 1772 i reestrenada el 1790 La producció musical de Galván es conserva -més de vint obres- a l’arxiu de la Biblioteca Municipal de Madrid Fou contemporani d’alguns dels…

Fou prevere de Saragossa L’any 1548 s’encarregà de l’edició d’un manual liturgicomusical amb l’objectiu de depurar el cant litúrgic i com a ajuda als sacerdots de les diòcesis hispàniques Dedicà el seu llibre Intonarium general para todas las iglesias de España Saragossa 1548 a l’arquebisbe Fernando de Aragón, el qual participava amb ell de les idees revisionistes respecte a la puresa de la litúrgia i del cant pla L’obra posa en evidència els excessos i la manca d’uniformitat que es produïen en la interpretació del cant Amb el llibre pretengué proveir els eclesiàstics encarregats…

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre…

Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el país de …

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la reina María de…

Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a director d’orquestra i…

Des del 1911 fou mestre de capella de Santa Maria de Mataró, en substitució de Francesc Mas i Oliver Cofundà i dirigí l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró, un cor d’homes i nens, que l’any 1918 començà les actuacions El grup, acompanyat ocasionalment per una petita orquestra de corda i de vent dirigida per Josep Castells, es constituí amb la idea de conrear la polifonia clàssica i d’actuar durant les funcions litúrgiques Fargas compongué una gran quantitat d’obres religioses, moltes de les quals publicades per la Unión Musical Española UME, com ara el càntic a la Mare de Déu A la reina de…

Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el 1917 i La reina…