Resultats de la cerca

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…

Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare, Jacobinus Festa…

Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della caduta dell’…

Estudià a Bolonya amb C Vezzani, i debutà el 1926 a Cremona sota el pseudònim de Maria Biachi Un any després ho feu a Parma en el paper de Liù, a Turandot El 1928 cantà per primera vegada a la Scala de Milà interpretant Els mestres cantaires de Nuremberg , moment a partir del qual desenvolupà una reeixida carrera fins a la seva retirada dels escenaris, el 1950 Cantà al Covent Garden de Londres 1937-39 i el 1938 inicià la seva primera gira nord-americana, durant la qual es destacà especialment a San Francisco i Nova York Feu una gran creació del paper titular de Manon Lescaut , a la qual cal…

El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó…

Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li…

Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V Badiali Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor , i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore , de G Donizetti, a Reggio de l’Emília Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G Rossini i WA Mozart, com un dels millors cantants lírics…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals…

Filla del compositor Feliciano Strepponi, del qual rebé la primera formació musical, estudià al Conservatori de Milà i, després d’alguns concerts, feu el seu debut operístic el 1834 a Adria amb L’elisir d’amore L’any següent cantà a Trieste Matilde di Shabran , de G Rossini, i poc després fou contractada al Kärntnertortheater de Viena El 1839 debutà a la Scala en l’estrena d' Oberto , la primera òpera de G Verdi, de qui el 1842 estrenà Nabucco en el paper d’Abigaille Una frenètica activitat als escenaris feu decaure les seves grans qualitats vocals i escurçà la seva carrera com a cantant El…

Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a Elisabetta, regina d…