Resultats de la cerca

Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que…

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es…

Estudià filosofia i música a Frankfurt i composició a Viena, amb A Berg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc S’exilià als Estats Units durant el nazisme El 1949 tornà a Frankfurt, on ensenyà a la universitat fins que morí La diversitat de camps en què exercí respon a la idea que tant l’art com la ciència i la filosofia mostren aspectes de la realitat irreductiblement diferents i simultàniament vàlids D’això es desprèn una complexitat que el…

Tot i que la totalitat de la seva obra es conserva en manuscrits anglesos, sembla inqüestionable que era d’origen continental És difícil saber quina fou la seva trajectòria abans d’arribar a Anglaterra Les múltiples hipòtesis que l’identifiquen amb altres compositors de nom Gerarde actius a l’època al continent no són mai del tot concloents Sembla creïble, no obstant això, que en algun moment passés per Itàlia Un cop a Anglaterra probablement estigué durant algun temps al servei de Henry Fitzalan, comte d’Arundel, i de Lord Lumley, grans mecenes de la música i de les arts, a…

Sembla que es formà musicalment com a deixeble d’algun mestre de capella de Pamplona El 1746 fou nomenat primer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, juntament amb José de Nebra Blasco i Joaquín de Oxinaga Durant el seu sojorn a la cort convisqué amb Domenico Scarlatti malgrat això, Albero treballà en un estil propi i independent de la influència scarlattiana Les seves obres Treinta sonatas para clavicordio i Obras para clavicordio y pianoforte es conserven, respectivament, a la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia i a la del Conservatori Superior de Música…

Membre d’una família de músics italians residents als Països Baixos Era fill de Pietro Antonio Fiocco, director del cor de l’església de Notre-Dame du Sablon, de qui prengué les primeres lliçons de música Entre el 1707 i el 1731 ocupà el càrrec d’organista en aquesta mateixa església i a partir del 1714 fou mestre de capella a la cort, lloc que ocupà fins el 1744, any en què decidí retirar-se de la vida activa La seva música religiosa comprèn una missa solemne, diversos salms i motets Els seus oratoris i responsoris s’han perdut Tant en els seus motets sols com en els que formen la collecció…

L’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències Per aquest motiu, dos sons de la mateixa intensitat però de freqüències diferents poden donar una sensació de sonoritat diferent Això fa que la relació existent entre intensitat i sonoritat com més alta és la intensitat més alta és la sensació sonora, mantenint-se la freqüència constant no sigui una simple proporcionalitat Per tal d’establir un patró de mesura de la sonoritat, es compara la percepció d’un so amb el d’un to pur de referència de freqüència igual a 1 000 Hz La intensitat de la referència es varia fins…

El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té…

En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la…

El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades…