Resultats de la cerca

Estudià música a Boston i Nova York i després ho feu a París Debutà a Berlín el 1901 en el paper de Marguerite Faust Lilli Lehmann l’adoptà com a deixebla, fet que afavorí la seva reeixida presentació a Salzburg 1906 en el paper de Zerlina de Don Giovanni Estrenà obres de P Mascagni Amica , 1905, C Saint-Saëns L’avantpassat , 1906 i G Puccini Suor Angelica , 1918, entre d’altres Del 1906 al 1922 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, on representà la primera funció nord-americana de Madama Butterfly , al costat d’E Caruso 1907, i on es retirà el 1922 amb Zazà R…

Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la seva habilitat i…

Nascut probablement als Països Baixos al decurs del segle XVI, és el més antic, conegut i usat dels jocs d’aquest tipus Les diverses fileres es componen generalment d’harmònics greus de quinta i octava Quan hi ha més d’un ple, un d’ells pot portar l’harmònic de tercera En els grans instruments es poden trobar plens amb els harmònics de sèptima, novena o onzena Compost generalment de tres a sis fileres de tubs, de la talla dels flautats, la seva funció és atorgar claredat sonora a les notes greus i brillantor greu a les agudes És un joc que abunda en l’orgue barroc, però escasseja…

Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments…

Sol ser d’una fusta dura i resistent, banús o xicranda, per poder suportar la tensió del cordam Travat de diferents maneres a la caixa de l’instrument, és lleugerament corbat, seguint la forma del pont per repartir la pressió de les cordes sobre aquest de manera més uniforme Té unes petites perforacions per a lligar-hi les cordes Alguns cordals, com el dels violins, es lliguen amb una baga a un botó d’altres es traven amb una peça de fusta, fixada a la caixa, que els travessa En els instruments de la família dels violins, s’hi afegeixen diferents mecanismes per ajustar l’afinació, anomenats…

Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció…

És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques…

Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…

De fet, el terme harmonia que pot ser també sinònim d''acord’ en expressions com ’notes estranyes a l’harmonia' es reserva de manera més específica per a les relacions acòrdiques dins el sistema tonal tonalitat Aquesta identificació entre harmonia i tonalitat queda palesa en el fet que les obres d’autors renaixentistes com ara Palestrina, que admeten una descripció en termes d’acords però que encara s’inscriuen en el sistema modal, no són, en general, objecte d’atenció en els manuals dits d''harmonia', paraula que en aquest context també designa el conjunt de normes i teories que regulen i…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li…