Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
The Rolling Stones
Música
Grup britànic de rock, nascut el 1962 a Londres.
Aviat aconseguiren fama i han mantingut el seu èxit fins a l’entrada del segle XXI La coneguda com a “millor banda de rock-and-roll del món” era formada al principi pel cantant Mick Jagger Dartford, Kent, 26 de juliol de 1943, els guitarres i veus Keith Richards Dartford, Kent, 18 de desembre de 1943 i Brian Jones Cheltenham, Gloucestershire, 28 de febrer de 1942 – Hartford, Sussex, 3 de juliol de 1969, el pianista Ian Stewart Fife, Escòcia, 18 de juliol de 1938 – Londres, 12 de desembre de 1985, el bateria Mick Avory Surrey, 15 de febrer de 1944, i el baix Dick Taylor Dartford, Kent, 28 de…
,
conservatori de música
Música
Centre d’ensenyament musical on s’imparteixen estudis amb validesa oficial.
L’origen dels conservatoris es remunta a les institucions benèfiques per a orfes que sorgiren als centres urbans d’Itàlia durant la Baixa Edat Mitjana Impulsats en principi per mecenes o corporacions ciutadanes, a la llarga acabaren depenent totalment dels ajuntaments o del favor reial Els infants acollits rebien instrucció, i entre totes les matèries impartides hi havia la música A partir del final del segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVII, la formació musical en alguns d’aquests centres anà guanyant pes i s’arribà a convertir en l’assignatura més important Aquest és el cas…
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
contratenor
Música
Terme que des del final del segle XVI designava el cantant masculí amb tessitura de contralt i que, des de mitjan segle XX, es refereix de forma genèrica a les tessitures elevades de la veu masculina en el repertori de la música anterior al 1830.
A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a establir la…
gralla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i sis per als…
,
música d’Elx
Música
Música desenvolupada a Elx (Baix Vinalopó).
Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en commemoració de la…
Samuel Barber
Música
Compositor nord-americà.
Vida Autor precoç, inicià la seva formació a sis anys i als set realitzà les seves primeres composicions El 1924 ingressà al Curtis Institute de Filadèlfia, on, a més de continuar els estudis de piano i composició, estudià cant i direcció Després de la seva graduació el 1934, es dedicà de ple a la composició Desenvolupà un estil personal, basat en tècniques compositives modernes que encara no havien estat experimentades Abans de graduar-se començà a adquirir una certa reputació amb l’estrena, el 1933, de l’obertura The School for Scandal , opus 5, que obtingué el premi Bearns de…
,
Associació de Música Contemporània de Barcelona
Música
Associació constituïda a Barcelona el 1928 com a conseqüència de l’acceptació per part de la Societat Internacional per a la Música Contemporània (SIMC) de dos comitès completament autònoms a la secció nacional espanyola: l’un a Barcelona, al qual s’havien de dirigir tots els compositors residents a Catalunya, València i les Illes, i l’altre a Madrid, al qual es dirigirien els compositors de la resta d’Espanya.
Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A la primavera del 1936 organitzà a…
música dels Estats Units d’Amèrica
Música
Música desenvolupada als Estats Units d’Amèrica.
Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor, director i pedagog anglès.
Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina