Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…
ballad opera
Música
Gènere de teatre musical d’origen anglès i caràcter còmic en el qual les parts cantades alternen amb diàlegs parlats.
Molt popular a Anglaterra i a les seves colònies durant el segle XVIII, deu molt a l' opéra comique francesa i a l' opera buffa italiana La música, completament eclèctica, barrejava fragments originals amb tota mena d’adaptacions, sigui de melodies populars, de danses més o menys de moda, o d’àries d’òpera molt conegudes El responsable de la música, sovint anònim, s’acostava més a un adaptador o un compilador que a un compositor pròpiament dit Els textos eren satírics i feien befa dels poders establerts o de certes modes La primera ballad opera -i la més famosa- és The Beggar’s opera 'L’òpera…
pantomima
Música
Representació dramàtica muda que utilitza la mímica com a mitjà d’expressió.
Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…
melodrama
Música
Composició musical, o part de composició, de caràcter teatral, en la qual un o més actors declamen un text sobre una base musical que està pensada per a reforçar l’efecte de les paraules.
En alguns casos només hi ha un personatge i aleshores rep el nom de monodrama o dos duodrama El gènere fou moda al segle XVIII, arran de les primeres creacions d’aquest estil Pygmalion , 1775, de Jean-Jacques Rousseau Jirí Antonín Benda també en compongué, i es feu famós amb alguns dels seus duodrames El procediment tingué una forta volada els darrers anys del segle XVIII i els primers del segle XIX, i fou adoptat per diversos compositors com a recurs dramàtic en algunes escenes crucials d’òperes Zaide , de Mozart Fidelio , de Beethoven Der Freischütz , ’El caçador furtiu', d’A von Weber…
jigg
Música
Peça lleugera de teatre musical, popular a Anglaterra i en altres països d’Euro pa (Alemanya, Escandinàvia i Holanda) entre el 1550 i el 1750.
Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom del personatge…
farsa
Música
A l’òpera italiana del segle XVIII, escena còmica inclosa en una opera seria.
També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…