Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
resina
Música
Producte derivat de la destil·lació de l’oli de trementina que s’aplica a les cerres de l’arc per millorar-ne l’adherència a les cordes de l’instrument.
Derivat de la resina vegetal, aquest producte sòlid, translúcid i de color d’ambre forma -en ser aplicat per fregament- unes granulacions sobre les cerres, que incrementen així el seu grau de fregament sobre les cordes Com a resultat s’obté un so més estable, potent i equilibrat en les dues direccions de moviment de l’arc Es tenen notícies de l’ús de la resina en els arcs des del segle XVI
xàquera vella
Música
Dansa valenciana de parelles molt en voga al segle XVII, elegant i pausada, amb acompanyament de dolçaina i tamborí.
El nom, i probablement la dansa, fou manllevat de la jácara castellana Actualment designa un conjunt de danses, amb diferents ritmes i melodies, de les quals només la primera correspon a l’antiga xàquera Es tracta, de fet, d’una dansa relacionada en general amb les festes de noces Tradicionalment es ballava a la nit al voltant d’una foguera a l’acabament, les parelles desfilaven davant el dolçainer
reducció
Música
Procediment formal de concentració mitjançant l’eliminació o la condensació d’algun dels trets d’una figura temàtica.
La reducció, que en la forma més extrema és coneguda com a liquidació o liquidació temàtica , suposa una intensificació o acceleració que acostuma a funcionar com a recurs conclusiu La reducció pot comportar una condensació tant melòdica com harmònica
madraixa
Música
En la tradició literària, musical i litúrgica siríaca, himne, normalment de tipus responsorial, cantat en l’ofici diví.
Consta de diverses estrofes o estances bate , amb un refrany onita per a intercalar com a resposta després de cada estrofa El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem m 373 La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion
intermezzo
Música
Als segles XIX i XX, moviment o secció instrumental inserida en una composició més gran, o fins i tot una obra autònoma de caràcter líric, generalment per a piano.
Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J Brahms, l' Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra , de B Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme 'Enigma' , d’E Elgar Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke 'Peces per a tecla', opus 116 a 119, de J Brahms, per a piano, o en alguns quartets de corda en A Bruckner…
himne
Música
Composició poeticomusical, de ritme impetuós i solemne, que exalta accions i ideals d’un poble, d’una comunitat o d’un partit.
En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen…
himne
Música
En el cristianisme, poema de lloança cantat en honor de Déu i, per extensió, de la Mare de Déu o dels sants.
A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…
liederspiel
Música
Tipus d’entreteniment dramàtic cantat, popular a l’Alemanya del segle XIX, en el qual un seguit de cançons -amb música composta expressament sobre poemes preexistents- s’inclouen dins una obra dramàtica.
El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou JF Reichardt D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure L' opéra-comique Die Heimkehr der Fremde 'El retorn a la llar de l’estranger', 1829, de F Mendelssohn, o l' Spanisches Liederspiel ' Liederspiel espanyol', opus 74 1849, de R Schumann, en són dos bons exemples
nota pien
Música
Nota ornamental que ocupa una funció secundària en un sistema musical.
Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música