Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
ṭab'
Música
Terme àrab que significa caràcter, naturalesa o temperament.
Estretament vinculat a la nūba , el ṭab' representa el fonament modal de tot el repertori poeticomusical d’origen andalusí música andalusina A l’igual del maqām en el sistema modal oriental, cada ṭab' té un nom d’origen àrab ṭab’mazmum o persa sika i designa un sistema de fórmules melòdiques característiques, més que no pas una gamma fixa En el sistema modal marroquí existeix una classificació dels ṭubû' -plural de ṭab' -, denominada Šaǧarat al-ṭubû' 'Arbre dels ṭubû ', que representa aquest sistema en forma d’un arbre simbòlic en el qual els ṭubû' són agrupats en cinc de principals i…
nūba
Música
Forma poeticomusical, la més important del repertori magribí d’origen andalusí (música andalusina).
L’estructura i l’estil de la nūba depenen i varien segons si es tracta del repertori marroquí, algerià o tunisià Pel que fa a la part poètica, es basa en textos àrabs literaris, com la moaixakha o la cassida, o dialectals, com el zajal La part musical de la nūba s’elabora a partir del sistema modal anomenat ṭab' A cada nūba correspon un ṭab' La comparació que s’ha establert entre la nūba i la forma suite característica de la música europea es fonamenta en el fet que tant l’una com l’altra són constituïdes bàsicament per cinc moviments vocals i instrumentals, mesurats rítmicament, que formen…
lied polifònic
Música
Principal forma de composició polifònica profana a Alemanya durant el Renaixement.
Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular volkweise o cortesana hofweise Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor tenorlied i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics Lochamer…
maneta

Maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori que hi ha en alguns instruments cordòfons o mecànics per a accionar un mecanisme de rotació.
En alguns casos, situada en un extrem de la caixa, fa voltar una roda que fricciona les cordes viola de roda, cosa que permet una continuïtat de so semblant a l’efecte de l’arquet En molts instruments mecànics, l’acció de la maneta posa en funcionament un mecanisme de producció de sons programats mitjançant corrons amb punxes, plaques o cintes perforades, les quals activen els sons de diversos generadors, làmines caixa de música, tubs d’orgue o cordes d’una cítara En altres instruments mecànics, serveix per a donar corda al ressort que subministra l’energia per al funcionament de tot el…
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt sacre al…
motto
Música
Idea musical, generalment breu, que torna en el curs de l’obra.
Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats contextos,…
sordina
Sordina de trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Dispositiu que té per funció principal disminuir la intensitat sonora dels sons emesos per un instrument.
La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament sobre el…
fornitura
Música
Nom d’origen francès que defineix un tipus de mixtura de caràcter cimbalitzant greu, que es troba en el teclat de l’orgue major.
Forneix d’harmònics la sonoritat dels jocs de fons, atorgant al conjunt el timbre brillant tan peculiar de l’orgue
giga
Música
Instrument medieval d’arc, generalment de tres cordes, molt semblant a la fídula o al rabec.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Alemanya, la forma francesa original del terme gigue acabaria donant la forma Geige 'violí’ en alemany