Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
Josep Borràs i Roca
Música
Fagotista català.
Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de…
Conrad Beck
Música
Compositor suís.
Al Conservatori de Zuric fou deixeble de músics com ara V Andreae, i més tard es traslladà a París i Berlín, on prosseguí la seva formació A la capital francesa rebé les influències d’A Roussel i A Honegger El 1932 s’installà a Basilea i pocs anys després fou nomenat director de la secció musical de Ràdio Basilea 1939 Si la seva obra, en un primer moment, fa palesa l’empremta del postromanticisme, l’estada a París feu que s’interessés, en primer lloc, per la textura instrumental i, més tard, a partir del contacte amb A Honegger, per l’arquitectura musical, amb l’ús de llenguatges…
Luciano Sgrizzi
Música
Clavicembalista i pianista italià.
Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de…
Bronislaw Huberman
Música
Violinista polonès.
Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948 esdevingué l’…
Henryk Opienski
Música
Compositor, director i musicòleg polonès.
Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del…
Sándor Veress
Música
Compositor i etnomusicòleg hongarès naturalitzat suís.
El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a…
Constantin Regamey
Música
Compositor i pianista suís d’origen ucraïnès.
De pare suís i mare russa, estudià piano i filologia a Varsòvia i el 1936 es doctorà en filologia eslava i oriental, estudis que compaginà amb la música Dirigí la revista polonesa "Muzyka polska" en 1937-39 Deportat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 aconseguí fugir a Suïssa, on fou catedràtic de llengües eslaves i orientals a Lausana i a Friburg Malgrat la seva important tasca docent en el camp de la filologia, no abandonà la música i assolí renom internacional com a compositor i pianista Feu diverses gires de concerts interpretant aquest instrument i…
bacina amb moneda
Música
Plat fondo de metall utilitzat antigament per les confraries religioses per a recollir almoines, el qual pot transformar-se en instrument musical idiòfon en fer-hi rodar una moneda pel seu interior.
És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'
Orquestra de la Suisse Romande
Música
Orquestra creada a Ginebra el 1918 per Ernest Ansermet, que en fou a més el primer director.
Ansermet recollí la idea que des del 1891 s’havia anat formant a l’àrea francòfona de Suïssa, que creia en la necessitat de tenir una orquestra pròpia Gràcies a la seva tenacitat i a la cooperació d’altres prohoms de la societat suïssa, el 30 de novembre de 1918 l’Orquestra de la Suisse Romande debutà al Victoria Hall de Ginebra, en un concert que oferí obres de GF Händel, WA Mozart, A Benner, E Jaques-Dalcroze i N Rimskij-Korsakov Tant des de l’inici com posteriorment, amb els directors que hi han estat al capdavant -entre d’altres, Paul Klecki 1967-70, Wolfgang…
Silbermann
Música
Família alemanya d’orgueners i constructors d’instruments de teclat.
Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el 1710 es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina