Resultats de la cerca

Estudià piano amb E Drangosch i contrapunt i composició amb E Fornarini El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina 1948 La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents elements melòdics…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G König Fou…

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a Buenos Aires…

Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires La seva música no es pot…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

Nascut en el si d’una família de músics, rebé del seu pare les primeres classes de piano i violí L’any 1900 inicià els seus estudis al Conservatorio de Buenos Aires, i el 1908 els perfeccionà a la Schola Cantorum de París En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Romania, i es veié obligat a romandre al país, on desenvolupà una gran activitat musical L’any 1919 acabà la carrera a París i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis L’any 1921 retornà a l’Argentina i exercí d’intèrpret i docent al Conservatori i a l’Instituto Nacional de Ciegos Com a intèrpret de piano donà…

Es formà amb un deixeble de F Liszt, A Bussmayer Viatjà a Europa, gràcies a l’ajut de patricis argentins, i ingressà al Reial Institut Musical de Florència A Itàlia compongué les seves primeres òperes, La gatta bianca i Il vampiro De retorn a l’Argentina, hi desenvolupà tasques docents Les seves obres, de les òperes i fragments simfònics a les abundants peces per a piano, partiren de l’estètica de la música de saló que conegué i cultivà fins a crear un llenguatge individual, per al qual s’inspirà en la temàtica del repertori popular argentí Es pot considerar com un dels primers compositors…

Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs oficials És…

Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano

Després d’haver estudiat música amb diferents mestres a la seva ciutat, es traslladà als Estats Units per ampliar la seva formació a la Hamline University de Saint Paul Minnesota, on fou alumne de K Gaburo composició, L Hiller música electrònica i D Sanders piano El 1962 participà en els Cursos d’estiu de Darmstadt i retornà al seu país Impartí classes a l’Escola de Música de Reykjavík, on establí un departament de teoria i composició També treballà com a pianista, crític i comentador a la Ràdio Islandesa Fou secretari i director de la Societat de Compositors Islandesos i director del…