Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Hob
Música
Abreviació utilitzada per a referir-se al catàleg temàtic de les obres de J. Haydn dut a terme per Anthony van Hoboken (Joseph Haydn: Tematisch-bibliographisches Werkverzeichnis, Magúncia, 1957-78).
Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25
catàleg temàtic
Música
Llista descriptiva d’un conjunt d’obres musicals que incorpora l’íncipit entre els seus camps.
Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…
carmen
Música
Cançó, cant, himne, poema.
Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer
embocadura

Embocadura de la trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part superior d’alguns instruments aeròfons a la qual s’apliquen els llavis de l’intèrpret per a produir el so.
Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument En els instruments de bisell , l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell flabiol En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec flautes de bec En els instruments de llengüeta senzilla clarinet, saxòfon, el bec està parcialment tapat per la llengüeta , la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-lo dins del…
cantus coronatus
Música
Locució utilitzada cap al final de l’Edat Mitjana, per a designar el cant coronat, amb la qual hom es refereix a dues categories diferents de la música vocal medieval.
En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi
anàlisi cantomètrica
Música
Sistema per a la descripció i la classificació dels aspectes generals de les execucions de les cançons tradicionals.
Ideat el 1961 per Alan Lomax com a programa de recerca multidisciplinària, fou una temptativa per a la individualització de les possibles relacions entre els estils de cant, els comportaments culturals i les estructures socials de les diverses cultures del món A l’estudi dels estils de cant, s’hi afegiren els de les articulacions fonètiques, dels textos de les cançons, dels tipus d’orquestra que acompanyen el cant i de les danses L’elaboració estadística dels resultats obtinguts proporcionà els elements necessaris per a la definició d’un mapa del món, constituït per sis grans regions…
kantional
Música
Col·lecció de cançons sacres o llibre d’himnes, especialment a l’Europa central del final del segle XVI, en particular en països com Txèquia i Alemanya.
Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…
cànon
Música
Composició poètica que, en el ritu bizantí, forma part de l’ofici del matí (órthos).
Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant la setmana i…
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…