Resultats de la cerca

De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la música…

Aquesta peça, generalment desmuntable, té com a funció tancar i protegir l’espai, anomenat secret, que conté els mecanismes accionats des del teclat i la part inferior del claviller La seva funció acústica, en canvi, és limitada a causa de la seva posició de proximitat al teclat Sol estar ricament ornamentada amb marqueteria i decoracions diverses Als clavicèmbals i fortepiani sol aprofitar-se per a gravar-hi les inscripcions referents a la marca o al constructor

Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant…

Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de 120 dB i se situa al…

Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té fonamentalment tres…

En la tessitura de 16’ en el pedal o en el manual, i de 8’ només en el manual, aparegué als Països Baixos i al nord d’Alemanya pels volts del 1510 És la forma precedent del cromorn Amb ressonador cònic parcialment clos, és a la façana d’alguns orgues castellans ~1740, dins el conjunt de la llengüeteria de batalla Cal no confondre’l amb el joc labial de la dulciana anglès o dulcian alemany

Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns del principi…

L’afinació de les cordes a l’aire és la que hom considera característica de cada instrument accordatura

El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i encara…